web analytics
Title Image

A Christmas Horror Story

5

Ara farà 5 anyets, i encara com a Kuu!, varem enllestir amb èxit la Primera Gran Marató de Nadalitat Difusa. Pels profans, això venia a ser unes vint-i-quatre horetes (24) mirant pel·lícules ubicades en una època de l’any molt concreta i festiva: el Nadal. Així, totes les candidates compartien un escenari únic, i totes el desdibuixaven a voluntat, sodomitzant l’esperit pueril de la festa més internacional del món. Allà estant, varem gaudir el Nadal a la nostra peculiar manera, una de difusa, molt difusa, amb abundant cervesa i engrescadors referents fílmics, com seria Plácido, Nightmare Before Christmas, Die Hard, Bad Santa o El Día de la Bestia, entre d’altres. Això sí: si n’hi havia una de més emblemàtica que la resta, per irreverent, original, divertida, nadalenca i difusa (molt difusa), aquesta fou Rare Exports – A Christmas Tale.

Rare Exports – A Christmas Tale és una espatarrant producció finlandesa que introdueix un Pare Noël gegantí, cornut i monstruós. Joulupukki pels amics finesos. Res del panxut rabassut d’afable somriure i vestimenta vermella, no, que va. Abans, però, coneixerem els seus inquietants elfs, mentre atemorien la tranquil·la població de Tromsø, un poblet de Noruega, i confabulaven per alliberar la bèstia lovecraftiana de la seva presó de roca i gel. Si això no és una accepció difusa de la festa nadalenca més pueril i tradicional, no sé pas que vindria a ser. I a nosaltres que ens agrada, i no pas poc, que, de tant en tant, algú capgiri les regles del joc, i que el que sempre ha estat bo, esdevingui pervers, demoníac i malaltís.

A Christmas Horror Story vindria a ser una compilació d’històries que s’adhereixen voluntarioses a aquesta nadalitat difusa que proposàvem llavors. Les quatre trames que constitueixen la cinta utilitzen l’ambient nadalenc i els personatges fetitxe d’aquestes festes eminentment familiars per introduir sengles històries d’horror i mort. Tenim el Pare Noël que se les ha de veure a venir amb una temible infecció que transmuta els seus petits elfs en zombies sedegosos de sang. Tenim la família que va a caçar l’arbre de Nadal on no tocava, i s’enduen, amb l’arbre, un petit (i mortal) regal. Tenim l’altra família, aquesta, blanca, benestant i fort més esbiaixada que la primera, que comet la imprudència de molestar en Krampus, l’antítesis demoníaca d’en Santa Claus. I tenim el típic grupet d’adolescents en busca d’emocions fortes a un manicomi encantat, unes que, evidentment, acabarà per trobar.

Com a tota antologia, n’hi ha contes que funcionen millor que no pas d’altres. Cap d’aquests arriba, però, a la delirant singularitat de Rare Exports. Ni són tan imaginatius, ni estan tan ben narrats com el referent finès. Així i tot, no podem negar-li a cap de les quatre historietes incloses a la cinta un puntet d’originalitat i sagnant alegria que no deixarà indiferent a l’espectador entregat i no gaire exigent. Potser, el més empipador és la poca traça amb la que s’ha intentat lligar el conjunt. Bé, de fet, jo diria que ni s’ha intentat: les quatre històries en van intercalant en segmentades porcions, tallades de forma una mica arbitrària, i tot i que no tan maldestrament com fan els intermedis publicitaris a la televisió, d’això, “gratuïta”. Sense un nexe d’unió clar, ni cap mecanisme de connexió altre que l’escenari, potser hagués estat més encertat explicar-les de seguit, una darrera l’altra, perquè, com a mínim, un pugui trastejar amb el reproductor de DVD, i saltar més còmodament la trama que no li faci el pes, com abans amb altres antologies similars, a V/H/S, The ABCs of Death, o All Hallows’ Eve.

No Comments

Post a Comment