web analytics
 

A Fantastic Fear of Everything

5

De la mateixa manera que un director pot esgotar una fórmula per fer cine (potser, en Quentin Dupieux amb el seu no reason?), un actor pot explotar fins l’extenuació del públic la forma en que caracteritza els seus personatges. D’exemples en trobem a dotzenes, des d’en Jim Carrey fins el Chiquito de la Calzada, tot un llarg reguitzell d’actors convertits en personatges als que són incapaços de sobreviure.

En Simon Pegg seria un Jim Carrey a l’anglesa, pallasso recalcitrant que ha caigut en gràcia amb l’esbojarrada representació dels personatges que interpreta, dissenyats a mesura per treure suc i rèdit de la seva, en direm, habilitat.

Ara bé, que ell i la seva capacitat innata per la (sobre)actuació sigui motiu únic i suficient per dur a terme un metratge seria més que discutible. Jo personalment necessito més, bastant més, que un paio en calçotets corrent amunt i avall i xisclant com una boja per considerar divertida una comèdia, per molt ben feta i anglesa que aquesta sigui.

No Comments

Post a Comment