web analytics
Title Image

A Hard Day

5

Si em preguntessin quines diferències hi ha entre un thriller coreà i qualsevol dels que es produeixen a altres països asiàtics no sabria ben bé què dir. Però n’hi han, del cert que n’hi han. Potser no entre les històries que expliquen, però sí entre matisos, i en la sensibilitat (o la seva mancança) d’aquestes pel·lícules. Es tracta, sobretot, d’una qüestió d’expectatives. Quan veig un film policíac de Hong Kong, anticipo embolics argumentals, tirotejos i persecucions espectaculars; molts personatges (de vegades, tants que confonen) i una exagerada moralitat. Altrament, amb un film coreà, m’espera l’humor negre, la foscor i la violència cos a cos, camperola, descarnada i, al mateix temps, estilitzada.

Però, és clar, seria poc raonable pretendre classificar una filmografia tan variada amb característiques prefixades. Només hi sóc jo, abraçat a la meva cervesa, i les meves expectatives, esperant trobar una joia estil The Yellow SeaMemories of a Murder o I Saw the Devil. Així doncs, podeu entendre la meva magna frustració al trobar-me amb A Hard Day, un film que no té cap d’aquests trets distintius, que aposta per una comercialitat més en la línia dels productes xinesos, enaltit pels crítics, per cert, com la nova revelació coreana.

En realitat no està pas malament, com a mínim la seva primera meitat: un bon exercici de suspens i comèdia protagonitzat per un maldestre policia corrupte que atropella un vianant. Mentre intenta desfer-se del cos, ha de driblar la investigació dels d’afers interns oberta sobre la seva unitat, el seu divorci i un possible testimoni de l’accident.

Les delirants peripècies del policia són tractades amb bon ull dins l’aspecte de la intriga, sense fer massa èmfasi a la part còmica. A més a més, es proporciona la mateixa informació al protagonista que a l’espectador, cosa que facilita la identificació. El temps es dilata cercant la tensió o el gag. I rius bastant, què collons. Això, fins a la meitat del film. Llavors, hi ha una aturada i un gir d’esdeveniments. Aquí ja tot es torna repetitiu i pesat. S’utilitzen els mateixos jocs de mans reiteradament. Es força massa l’argument.

Però, hi ha humor? Sí, però no negre. Més aviat, com el d’en Jackie Chan. Foscor? Gens ni mica: aquests polis corruptes es vesteixen bé, són educats i mantenen la postura en públic. Com a mínim, hi ha violència? Doncs alguna coseta n’hi ha, sí. Cops de puny i llançaments de lluita lliure, res gaire exagerat. No, A Hard Day és un thriller coreà, però prou assemblat, en la recerca de recaptació, amb els seus cosins hongkonguesos, sense tantes persecucions ni tirotejos, net i endreçat; entretingut, tot i així, i mes fàcil d’oblidar.

No Comments

Post a Comment