web analytics
Title Image

A Lonely Place to Die

7

C is for Capital Punishment
@j.gilbey
Els problemes locals es resolen localment, com dicta la tradició anglesa. Amb un capellà. I una destral #Sang

Amb la que ens ocupa, el segment de The ABCs of Death 2 que reprodueixo a dalt, i Rise of the Footsoldier (un biòpic sobre en Carlon Leach, l’anglès que va sacsejar Londres als 80’s, com a hooligan, primer, i gàngster, més tard), m’ha quedat prou clar que en Julian Gilbey i el seu germà, en William, són un parell de cineastes anglesos prou orgullosos de ser-ho. Els autors imprimeixen a les seves obres un fort caràcter anglosaxó, decidit, patriòtic i orgullós, molt en la línia d’en Neil Marshall (Dog Soldiers) o en Danny Boyle (Trainspotting, 28 Days Later…), sobretot, quan treballen a la seva terra natal. L’altre dia parlava d’en Matthew Vaughn? Doncs això. En Simon Pegg i l’Edgar Wright? Sí, també, però ara ja estem entrant en la comèdia, i aquí no és on volem anar.

Parlo de l’horror, el thriller, l’aventura i l’acció al cinema anglès, amb aquest toc brutal, pulcre i calculat, poc fet a les concessions, però, en certa manera, també elegant, i alegre, fins i tot, en deferència, potser, al francès, més fosc i cruent, menys donat a l’optimisme i l’humor. Més brut i sagnant. En qualsevol cas, s’allunyen els europeus de la forma de fer cine al continent americà amb una decisió palesa, especialment, si són produccions de parla anglesa. Això no és Amèrica. Aquí no hi ha foc amic que valgui, com afirma un dels personatges en un moment donat. Aquí van a matar. O a morir. O a morir matant. A deixar-s’hi la pell. Sense heroïcitats guanyadores ni salvaguardes inesperades. “Yeh feel that? Is the price of your nobility. It hurts, doesn’t it?”, etziba l’altre, mentre l’heroi expira lentament.

A Lonely Place to Die presenta primer un fascinant plafó natural de densos boscos i les agrestes muntanyes del nord d’escòcia (Scottish Highlands). Trobarem també que part del metratge es desenvolupa a un ambient rural, on l’acció desenfrenada i l’ambient carregat del poble en festa major contrasta fort amb la bella homogeneïtat i verda fredor de l’escenari alpí previ. Els autors introdueixen suscintament el personatge principal, l’Allison (poc convincent, la Melissa George, en comparació, sobretot, a la resta de caràcters), sobre la roca, mentre escala la pedra en companyia de dos joves més. Desprès s’hi sumaran dos adults, completant el grupet de cinc que ha de ser encalçat a mort. Seran sis amb la nena que troben enterrada en vida al bell mig del bosc. Aquí hagués estat millor, potser, no destacar tan ràpid qui és la protagonista de l’entrega, doncs, la progressió dels 5, podria haver donat peu a engrescadores conjectures, mentre els segrestadors els depreden amb una resolució homicida encomiable. En aquest sentit, destacaríem el paper d’aquest dos caçadors de persones (grans, en Sean Harris i l’Stephen McCole) per la seva admirable tenacitat i fredor professional.

Així, el film, que proposa un plantejament prou similar al de The Backwoods (canviant el País Basc per Escòcia), esdevé ràpidament un suvival mode de campanya, molt semblant al de Preservation o El Rey de la Montaña, quan els segrestadors aconsegueixen sengles fusells. Aquí, però, s’opta per mantenir el protagonisme consagrat a l’agrest terreny i la natura, amb frenètiques seqüències aquàtiques i d’escalada, on el límit vertical esdevé un factor de risc eminent i constant, una mica com a la francesa Vertige, però millor presentat, gravat i sostingut. A més a més, pels que no siguin tan afins a l’ambient feréstec i solitari del bosc, i prefereixin que els tirotejos homicides s’esdevingui a nuclis poblats, la pel·lícula, obviant el seu títol, afegeix més personatges amb armes de foc, i desenvolupa el seu darrer segment a un petit poble escocès. Aquí desembarca un segon equip d’assassins i mercenaris, i un secundari de primera classe, en Karel Roden, que interpreta un sensacional i tens pols dialèctic amb en Sean Harris. Una interpretació que, afegida a la direcció valenta, versàtil i decidida d’en Julian Gilbey, aporta engrescadores connotacions al film en la seva frenètica i hilarant recta final.

Tags:
No Comments

Post a Comment