web analytics
Title Image

Aaaaaaaah!

6

Aaaaaaaah! busca un espectador còmplice i amb una àmplia tolerància a l’humor punk i alienígena. D’aquest que es gaudeix molt millor després d’un parell de pintes i et deixa un lleu regust amarg al capdavall. Com un bon acudit de mamelles i culs explicat per un assassí en sèrie. Per sort, a KKB, les rareses ens posen, i no ens acoquinem pas davant la comicitat més tosca ni els acudits més grollers. Per això, esperàvem amb deler el debut en direcció de l’Steve Oram (SightseersThe CanalThe World’s End), una basta al·legoria vintage ubicada en algun punt entre la sàtira distòpica i la grotesca guilladura trash estil John Waters. Però, cóm es prepara un per veure un film que comença amb dos adults plorant desconsolats que després pixen per torns sobre la fotografia de l’ex-parella d’un d’ells? Cóm assimilar aquest pla detall d’un adult assecant (amb un mocador de butxaca!) la punta la polla de l’altre després de buidar bufetes? Impossible! Bé, doncs així arrenca la proposta-xoc d’aquest genial actor anglès. Una història de gent captenint-se com autèntics babuins, grunyint, tirant-se pets, i satisfent les necessitats més bàsiques davant la càmera sense cap mena de vergonya.

Aaaaaaaah! no és pas cap documental de naturalesa dels setanta filmat a una dimensió paral·lela extreta dels còmics de What If?, i tot i que utilitza un estil naturalista força semblant. La càmera observa els actors i segueix les seves interaccions amb un afany gairebé científic. Tampoc ens trobem davant cap ciència-ficció low-cost creada per un Robert Crumb fins el capdamunt de LSD, i tot i que la seqüència d’obertura, i l’homenatge a Planet of the Apes filtrada per l’humor absurd de la revista satírica MAD, ens recordi fort les vinyetes del mestre americà dels comix underground. Fins i tot, de vegades percebem l’aroma del cinéma vérité tan en voga als 60s, bé que sense la pretensió rupturista d’aquell, i no més que una sincera voluntat d’esbalair mitjançant suc concentrat de les millors peces trash d’obres com Pink Flamingos. Només cal veure la cuinera televisiva sòsia de Divine, cuinant vísceres d’aspecte repugnant mentre exhibeix les mamelles amb tota naturalitat… No, no i no! Ni parlar-ne! Aaaaaaaah! No és més que una pesada facècia entre col·legues. Una colla d’amics fent el burro. Encara que tots ells d’una certa categoria: en Robert Fripp s’encarrega de la banda sonora i en Ben Wheatley realitza les tasques de producció. Potser hauríem de responsabilitzar aquest darrer del nuvolot negre que va plourant damunt el film més i més fort a mesura que avança el metratge fins a ennegrir el to del relat sense misericòrdia. Un atàvic i brut retrat social que ens recorda el depriment panorama que pintava el director anglès a Down Terrace, això sí, substituint la paranoia criminal per una lluita territorial entre mascles alfa.

Obviant el mal gust general i la cruesa de diverses escenes (palles, zoofília, mutilació i canibalisme, entre altres), les intencions de l’Steve Oram no disten gaire de les de l’alemà Haneke. Parafrasejant en Hobbes: l’home és un simi per a l’home. Tot i que, és clar, en prioritzar el realisme embafador, l’onanisme experimental i el primitivisme semiòtic, el film recorda fort la sobrevalorada i avorridíssima Plemya (The Tribe), inclòs aquest guió tot just esbossat i a través d’una experiència que es torna una xic lenta a estones. Sort que cada cinc o deu minuts trobem una bafarada d’humor bàrbar que alegra la monotonia del camí. Així, encara que, al capdavall, Aaaaaaaah! es quedi en una entremaliadura bèstia i, potser, en un retrat força llarg i distorsionat del pitjor de l’ésser humà i la societat (anglesa?), com a proposta curiosa, estranya i original no té rival. A més a més, i mirant pel costat bo, no calen subtítols, i si et ve de gust veure un híbrid entre l’èpica de La Guerre du Feu, el vici i la mala bava d’un Meet the Feebles de carn i ossos, rodat tot amb l’empremta visual grisenca dels primers drames socials d’en Ken Loach, aprofita aquesta excel·lent oportunitat.

No Comments

Post a Comment