web analytics
 

Acolytes

7

Als científics ens agrada posar etiquetes. Ens mola nombrar i catalogar la realitat que ens envolta, com per entendre-la millor. Un exemple de científic ufanós catalogant amb delit? Cliqueu aquí i imagineu en Pere 8 hores seguides i tantes altres cerveses begudes davant la pantalla de l’ordinador. Sí? Sí.

Les etiquetes tenen, però, un parell de problemes. Per una banda, determinen. Així, si una cosa és “cosa”, no pot ser “no cosa”. Malament. Per l’altra, agrupen, aglutinen. Grups, classes, famílies, taxons, espècies,… gèneres, subgèneres, categories, temàtiques i tota aquesta merda. Etiquetes per tot i per tots, no fos cas que ens perdem alguna cosa.

Però les etiquetes ens molen, que hi farem. Més enllà dels eventuals problemes, les etiquetes ens serveixen per definir. Posem a la pel·lícula l’etiqueta #Crim i ja sabem que hi veurem un o més homicidis. Molt probablement, cavalcant el crim hi haurà el #Thriller, que sempre implica una mica de #Misteri i potser també d’#Horror.

Així i tot, quan estem de bon humor encara utilitzem etiquetes menys convencionals i parlem de #Polles, #Hippies, #Avorriment i #Asplusions, fent referència al que allà trobarem i totes les respectives connotacions, bones i/o dolentes.

Jo encara aniria més enllà i proposaria per etiquetes algunes nacionalitats, útils per definir una manera de fer cine, independentment, però, del país on es fa. Així, quan parlem de pel·lícula de terror francesa parlem de sang i mala llet en abundància. Del japó venen els nens i les dones yūrei, i l’acurada posada en escena, lentament, fotograma a fotograma. I d’Austràlia? Uf! Austràlia… El cine fantàstic australià és sinònim de garrulo degenerat mortalment divertit (Wolf Creek), de bèstia assassina (Razorback), de sufocant natura (Dying Breed) i àrid desert (Mad Max), de solitud, crim, mort i drama (Snowtown).

El cine fet a Austràlia és sovint bon cine, recolzat, ara sí, ara també, en el tros d’escenari que tenen per país i en la marcada personalitat dels seus habitants. Acolytes no n’és cap excepció.

2 Comments
  • Pere Tubert Juhé

    15 de juliol de 2014 at 17:50 Respon

    Vuit hores? Estàs flipant.

  • Paco Ortega

    15 de juliol de 2014 at 20:48 Respon

    Què? Em diràs ara que mai t’has passat vuit hores seguides mirant pelis i bevent cervesa?
    Què et sembla? Patentem l’etiqueta #Austràlia?

Post a Comment