web analytics
 

Adams æbler

7

Fa ja uns anys, a una entrevista que li feien a en Ben Stiller pel seu paper a la reeixida There’s Something About Mary, l’actor i guionista afirmava que el més difícil de fer comèdia és saber posar la línia vermella a partir de la qual la broma passa a ser de mal gust.

El director d’aquesta comèdia negra danesa es pixa en afirmacions com aquella. A prendre pel cul els tabús i totes aquestes merdes: tot fa gràcia, si hom està disposat a acceptar les coses tal i com venen. L’odi, el nazisme, el fracàs, l’alcoholisme, el terrorisme, la violència, la pederàstia, l’avortament, la malaltia, la senilitat, el càncer, la solitud, la mort… Som patètics i ens hem de saber riure de la nostra miserable existència, en tant que patètica, miserable i efímera és.

Ja ho tenen, els dels països nòrdics, aquest humor peculiar, negre i brutal, fortament impregnat del dramatisme més cruent. I quant més amunt, més fosc i més irreverent l’és. Això ho aprens ràpid quan vius uns anys amb algú de Suècia, per exemple. I tu, europeu del sud, dels del sol i les canyes i el forever young, allà, mirant la pel·lícula amb cara de gilipolles, que no saps si plorar o riure, mentre l’altre es pixa… Com a mostra, senyors, aquest deliciós conte divertidíssim però dramàtic, trist i sarcàstic, i negre, molt negre, com la fosca i freda nit danesa.

No Comments

Post a Comment