web analytics
Title Image

All Hallows’ Eve

5

A mesura que s’apropa la nit de Halloween (contracció de “all hallows’ eve”, o vigília de tots sants), surten rabent produccions destinades a proporcionar el que aquesta festa conjura cofoia i orgullosa: la por. Fins ara, no n’era prou conscient de fins a quin punt la festivitat es esperada amb delit per les poblacions anglosaxones. A tres setmanes llargues de la celebració oficial (la nit del 31 d’Octubre), aquí, a Liverpool, ja s’estan preparant amb entusiasme i notable anticipació. Totes les botigues sense excepció venen disfresses i aprofiten el merchandising propi de la festivitat en qüestió. Es decoren els restaurants i els pubs, adaptats ja a la temàtica de tan notable celebració. Encara no he vist carbasses a les portes, però molt em temo que tot arribarà. I amb força.

Com les pel·lícules de terror, és clar, americanes en la seva immensa majoria, que arriben també, sempre puntuals a la cita, per col·lapsar amb una massificació palesa els prestatges dels pocs videoclubs que encara sobreviuen a l’era digital.

Entre aquestes, he trobat una tal All Hallows’ Eve 2, i m’he dit que no podia mirar-me-la sense fer un cop d’ull primer a la seva predecessora, All Hallows’ Eve, del 2013. Ah, aquest 2 malparit! I, a sobre, hi ha previst un spin-off anomenat (compte amb el títol) Terrifier, dedicat amb exclusivitat al tal Art, el lleig pallasso mut, psicòpata i amb poders sobrenaturals que duu la batuta a les All Hallows’ Eve. Personalment, la tal Terrifier tenia intenció d’estalviar-me-la, amb el vostre permís. Desprès he vist, però, que el guionista i director del muntatge original és també l’autor de l’spin-off, i que són uns altres (fins a tretze noms, compte) els que rubriquen la segona part de All Hallows’ Eve. Vuit segments? Tretze autors compartint palmarès!? Crec que, més aviat, la que m’estalviaré serà All Hallows’ Eve 2

Sigui com sigui, he acabat mirant All Hallows’ Eve, i puc afirmar i afirmo que m’ho he passat força bé mirant-me-la. Evidentment, com a tota antologia, no totes les històries (l’entrega n’inclou un total de quatre) compleixen amb la mateixa solvència. Es nota, però, que són totes del mateix autor, i que aquest s’ho ha passat en gran ideant-les. Tenen també el mateix aspecte retro, un aire setantero del que beuen amb delit i que, com la intensitat del gore i el terror, a poc a poc va fent seva l’essència de la pel·lícula. Fins i tot l’escenari de les successives propostes reverbera a produccions de l’època: la cangur i els dos nens veient pel·lícules de terror la nit de Halloween, la televisió com a proveïdora d’una por buscada (que al final es fa realitat i t’acaba per enxampar), el pallasso trist, gris, mut i terrorífic, que, com diu el nen en un moment donat, no és més que un paio disfressat (i que, per tant, mata com a tal), les sectes diabòliques, els extraterrestres, …

Notable alt per la banda sonora, també elaborada amb molta intenció, amb aquests sons electrònics intrigants tant dels setantes. Notable també per aquesta post-producció que emula el VHS, enaltint encara la sensació de retorn al terror primigeni, amb obres com The Omen, Carrie, Halloween, The Texas Chain Saw Massacre, o The Exorcist, quan les veiem a casa, al vídeo. Menys aconseguits, potser, però mantenint l’essència, els efectes especials i el maquillatge, o aquesta mala fava amb la que les quatre històries tracten uns protagonistes que, estranyament per l’espectador que s’ha ficat en context, tot rememorant joies passades, utilitzen el mòbil tot sovint. El mòbil abans no era una opció. El terror sí. La única, de fet. Una de senzilla, descarnada i directa. Benvinguda sigui per Halloween. I durant la resta de l’any.

Tags:
No Comments

Post a Comment