web analytics
Title Image

Animal

2

Aquí està! Aquest és el futur del “cinema-de-monstres”! Res d’éssers romàntics com al terror gòtic. Tampoc incognoscibles alienígenes que serveixen d’excusa per reflexionar sobre altres qüestions. Ni tan sols l’entretenimentmés crispeter i desenfadat, amb un punt d’humor i engrescadores escenes eròtiques. No senyor! Aquí no trobarà vostè res d’això. Ni de cap altra cosa, sigui dit de pas: Animal prescindeix de qualsevol indici de passió temàtica, pulsió fanàtica o interès passatger, però, tot i així, aconsegueix un mínim denominador comú del cinema comercial més passable.

Animal tenim un escenari insuls, uns protagonistes subnormals i un monstre vague, lleugerament menys estúpid que un maó. Una direcció mandrosa recrea un guió mediocre on, un a un, els elements que, ben usats, podrien haver generat algun suspens o misteri, han estat utilitzats, lacònicament. I mira que ha de ser difícil supurar passotisme per tots els porus, però aquest film ho aconsegueix amb escreix.

Durant 50 minuts som testimonis d’una llarga caminada pel bosc. És el mateix lloc on, prèviament, un altre grup ha estat atacat, i resta encara ple d’esquinçalls sanguinolents i restes humanes recents. Durant 50 llargs minuts seguim a l’exuberant protagonista, l’estudiosa, el tiu hipermusculat, el superficial fill de puta i altres estereotips de carnassa adolescent típica. Al llarg d’aquesta hora i escaig de metratge, gairebé no passa res digne de menció.

L’acte contínua durant l’última part de la pel·lícula mentre la carnassa vivent va caient, un a un, sense que ens importi massa i de forma no gaire creativa. I, sí, d’acord, el monstre està prou ben dissenyat i els FX són competents, però la seva visió puntual, esquiva, o escoltar els seus crits (tampoc gaire aconseguits) no és pas suficient com per equilibrar el patinatge neuronal dels protagonistes, o la incompetència amb que està tot gravat.

El que més em sorprèn són les bones crítiques que ha rebut el film en mitjans especialitzats. Home, potser com a obra mestra del disbarat sí que recolliria alguna importància. O com a maldestre exercici genèric, no sé. Però per res més. Això sí, no se’ls oblida posar el cliffhanger final que deixa oberta la possibilitat de reutilitzar el vestit de goma monstruós en una eventual seqüela. Ja estic pregant a les meves deïtats preferides perquè aquest projecte no es materialitzi, com a mínim, no a càrrec del mateix equip de tòies.

Tags:
No Comments

Post a Comment