web analytics
 

Antiviral

6

Estem en un futur proper. Els avenços biotecnològics han fet les delícies de la gent. Mai millor dit, gràcies a la biologia i la tecnologia, en aquest futur distòpic, els fans més fanàtics poden, a més de gaudir de l’art i les excentricitats dels seus ídols, també menjar-se’ls. Més de puta mare encara: els entusiastes seguidors es poden inocular els patògens que afecten les seves estrelles per tal de poder patir exactament les mateixes malalties que els seus ídols. Mola, eh? No!? No s’injectaria una bebieber d’aquestes el refredat d’en Justin Bieber per entrar en consonància amb el seu idolatrat i adorat ídol? No es menjarien, els culés més incondicionals, una sucosa hamburguesa de Lionel Andrés Messi? Que sí, senyors, que sí. Que coses més rares s’han vist i se n’han de veure.

El protagonista d’aquest drama futurista fa de mula pel mercat negre. S’inocula el que ven, i s’ho emporta cap a casa, on és capaç d’aïllar-ho i vendre-ho als que fan les hamburgueses de famosos, que, pel que sembla, tenen un èxit esfereïdor. El negoci se li complica considerablement quan s’inocula la sang i els virus d’una superestrella amb una malaltia així com una mica massa mortal pel bon funcionament de l’assumpte. A partir d’aquí, comença una cursa contrarellotge per tal de descobrir què tenia la famosa en qüestió i cóm surtir-se’n, amb l’afegit de que els comercials l’empaiten i se’l rifen per tal de mantenir l’estoc de virus de la diva defallida.

En Brandon Cronenberg, fill del director de culte David Cronenberg, presenta aquí una proposta força interessant i ben treballada, amb una càrrega crítica evident (com un cop de puny a la cara, diria) i ben formulada contra l’idolatria, el consumisme, la publicitat i la ciència com a mitjà, més que no pas com a objectiu. Tota una revelació, tractant-se d’un jove director novell, i tot i la magna filmografia del seu pare.

No Comments

Post a Comment