web analytics
ARQ
mirem pel·lícules. bevem cervesa. parlem de cinema. bevem més cervesa. mirem més pel·lícules
cinema, pel·lícules, terror, ciència-ficció, sci-fi, horror, cine, fantasia
33152
post-template-default,single,single-post,postid-33152,single-format-standard,stockholm-core-1.0.3,select-theme-ver-5.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,side_area_uncovered,wpb-js-composer js-comp-ver-5.7,vc_responsive
Title Image

ARQ

6

L’altre dia em llegia d’una patacada (el temps de volar de Barcelona a Munich – és un llibre curtet) All You Zombies, d’en Robert A. Heinlein. Efectivament, és la història en la que es basa el guió de Predestination, la darrera proposta dels germans Spierig. I efectivament, en Pere tenia raó: ja de sèrie venia parida així d’enrevessada. El misteri de la Santa Trinitat, conjurat en forma de bucles temporals de molt mal fer, conforma el patró d’aquesta novel·la curta, lúcida, divertida i fascinant des del primer mot fins el darrer signe de puntuació. Ciència ficció de la bona, posant sobre la palestra tots els possibles d’un probable. “I si…”, diu l’un. “Polles!”, s’exclama l’altre. I ens fem unes risses tots plegats.

Al final d’aquella edició que llegia de camí a Munich hi havia un diagrama bastant cutrillo sobre el continu temporal al llibre i els giravolts vitals del seu agosarat protagonista. El vaig trobar encisador també. M’entres l’estudiava entossudit, em vaig adonar de que sobrava com a mínim una línia temporal: la primera. La primera, ni més ni menys! Ai l’as! És clar, doncs, el bebè va ser concebut i parit al seu futur llunyà, no al passat pròxim com la resta dels mortals. I cóm pot ser que fos concebut desprès d’haver nascut, ens preguntarem a continuació. Cóm pot ser pare si encara no ha sigut fill? Aquí és quan tot comença a girar al buit, sense fer tracció als engranatges d’una realitat més intel·ligible. Surten l’ou i la gallina i comencen a fotre’s d’hòsties a un quadrilàter imaginari on el temps i l’espai es pleguen l’un sobre l’altre, també amb intenció de fer-se mal. La raó recull els seus estris de mesura i carda el camp. La imaginació es calça les botes d’anar a pescar.

Com All You Zombies, ARQ convoca les beutats del temps que no és únic ni unidireccional. A mig camí entre Groundhog Day i les adrenolítiques Source Code o Edge of Tomorrow, ARQ narra les variants que se succeeixen d’un mateix segment temporal. Cada dia és més o menys com l’anterior. Et despertes sobresaltat, amb els collons ben carregats. T’has passat la nit amb la teva ex, que encara dorm plàcidament al teu costat. De xerrera i de records, res de sucar el melindro. Així que t’aixeques amb un mal d’ous memorable i mires el teu despertador hologràfic. Les sis hores i setze minuts del matí. Fot un sol viu i una calor de Cal Deu. Alguna cosa no va prou bé, i no són només les teves gònades hipertrofiades. La humanitat s’ha anat a prendre pel cul, mentre una multinacional dilapidava els recursos minvants d’un planeta exhaurit i uns quants arreplegats intentaven fer front a la fallida imminent. Desprès de tant de temps de penúries, la teva ex es presenta a aquest tuguri que dius casa i et serveix com a laboratori improvisat. Pensaves que trincaries, eh, friqui?

Abruptament, s’obre la porta de la teva suite nupcial post-apocalíptica: tres emmascarats han entrat a robar-te. Utilitzen la força bruta i les amenaces. No s’estan d’hòsties. Volen la pasta i volen el poder. Volen també l’ARQ, aquest artefacte teu que gira i gira, generant l’energia que utilitza per alimentar-se i seguir girant. Però tu això encara no ho saps, i mentre t’arrosseguen de mala manera pel terra del teu antre et preguntes a) si moriràs sense jugar als metges i les infermeres una darrera volta amb la teva maca ex-muller (Rachael Taylor) i b) si no peses més ara, amb els collons com botes de vi novell.

Abans d’adonar-te’n, t’has desfet del teu segrestador i enfiles les escales avall a tota llet. Dribles, saltes, ensopegues. Caus. Bon cop de clatell. Et despertes sobresaltat, amb els collons carregats. T’has passat la nit de xerrera, amb la ex. Res de sucar el melindro. Mires el teu despertador hologràfic. Les sis i setze del matí. Alguna cosa no va bé, i no són només les teves gònades hipertrofiades…

Intel·ligent i honesta, ARQ, de Automatic Repeat reQuest, també conegut com a Automatic Repeat Query dins els protocols pel control d’errors en la transmissió de dades als sistemes de comunicació digital, sap controlar un pressupost molt minso amb un escenari tancat, barrat i justificat. Quan les estretors claustrofòbiques i la poca diversitat de personatges (sis en total) amenacen amb fer feixuga una deriva necessàriament repetitiva, noves variables se sumen per amanir el següent tirabuixó temporal. Ara ella sap que tu saps. Ara tu saps que ell sap. Ara ja no passa el que havia passat perquè l’altre no ha fet el que va fer. I així anem fent, amb un llibret exigu però dens, i una claredat d’idees que condueix indefectiblement a aquest final apoteòsic. Un breu viatge d’hora i mitja de metratge, finançat per la Netflix i confeccionat com un relat valent que converteix una ciència ficció de suspens humil i acotada en una coseta més agosarada i substancial, ja més cap al seu final devastador. Ciència ficció de la bona.

No Comments

Post a Comment