web analytics
 

Ava’s Possessions

7

Ava’s Possessions proposa un altre d’aquests guions que fan transitar una noia jove i maca per tràgics derroters sobrenaturals, castigant-la i exigint-ne un aprenentatge, un redreçament. Per descomptat, aquestes pel·lícules inclouen altres personatges (els amics, els pares, el xicot) i les tempestuoses relacions interpersonals que necessariament amaneixen cada història. Però, al vòrtex dels esdeveniments, està sempre i sobretot la nostre jove protagonista i el seu problema, un que ha d’afrontar tota sola (o pràcticament sola), lluitant per tal de sobreposar-se al… al bitxo.

La llista ha anat creixent paulatinament els darrers anys, amb títols com Inner Demon, Starry Eyes, It Follows o Contracted. El bitxo és, senyors, una vegada rere l’altra, l’error. L’error i les seves conseqüències immediates: l’error i la vergonya. L’error i l’exclusió social. L’error i la pèrdua. La poma enverinada que la mossa mossega, incauta, i el verí que la corromp a continuació, sigui en forma de deletèria malaltia infecciosa, possessió demoníaca, o inquietants visions fantasmagòriques.

És interessant veure com, en ple segle XXI, joves cineastes (mascles) recorren a l’emancipació de la dona com un terreny minat en el que qualsevol pas en fals pot suposar el detonant, excusa i escenari d’una nova producció. Una producció d’horror, per més senyes. En la majoria dels casos, l’error és de caire sexual, i només a Inner Demon i a Ava’s Possessions el mal infligit pressuposa la voluntat de terceres persones, diluint un xic responsabilitats. A It Follows i a Contracted, l’error és fragant, i el missatge clar i categòric. A Starry Eyes també, però en aquest cas es tracta d’un pas més conscient i voluntari, i un sacrifici necessari per un benefici, en principi, més gran.

A Ava’s Possession hi ha una mica d’aquest color, amb unes concessions al descontrol i la celebració del mal que es deixen entreveure a través de la reluctància de l’Ava a passar pel procés de desintoxicació que la societat li exigeix, i la posició de la seva companya, que desitja tornar a ser posseïda per l’esperit demoníac que la turmentava. Entre les dues alternatives, la família i els amics, i aquesta societat que demana un captenir-se circumspecte sota amenaça de presó, i les pulsacions d’uns ex-posseïts que, com drogoaddictes o alcohòlics, reconeixen els problemes de la possessió, però tenen grans dificultats per no recaure-hi, la pel·lícula elabora una imbricada estructura que esdevé al, capdavall, engrescadora i singular. Una tragicomèdia amb pessics de thriller i misteri que consoliden en aquest rerefons ombrívol i tenebrós, i fins i tot temible, quan l’esperit del timbal es deixa veure de tant en tant. Una divertida proposta que triomfa en el difícil repte de crear un escenari creïble en el desgastat relleu del cinema de possessions, utilitzant-lo sense recances tant per cardant-se’n com per trenar una història completament original, dotant d’una versemblança inesperada i sorprenent tant l’escenari (sensacionals les reunions de Posseïts Anònims), com els personatges (en Wass Stevens com a mentor; la deliciosa Louisa Krause en el paper protagonista), com la pròpia trama, rica en connotacions, imaginari de la demonologia i els poders sobrenaturals, i girs completament imprevisibles. Imaginativa i sorprenentment ben lligada, l’obra despunta també en quant a la fotografia i la banda sonora, acabant de perfilar un treball digne de menció i, fins i tot, de recomanació, i tot i la falta d’un arriscar-se més irreverent i desinhibit, i un colofó que podria haver donat bastant més de si mateix, aprofitant l’embranzida de la trama i deslliurat del típics frens d’una eventual sortida comercial.

Tags:
No Comments

Post a Comment