web analytics
 

Bad Milo!

5

A l’hora d’afrontar una pel·lícula em guio per dos paràmetres al votant dels quals es decantarà el fet de gaudir-la o de trobar-la abominable. El primer dels paràmetres és l’originalitat. Tot allò que no hagi vist abans serà millor que el que ja estigui fart de veure. El segon dels paràmetres és en Peter Stormare. Qualsevol pel·lícula amb en Peter Stormare és millor que una pel·lícula sense en Peter Stormare.

Comencem posant totes les cartes sobre la taula. A Bad Milo! en Milo és un monstre que li surt de l’anus al protagonista per matar als qui el fan emprenyar massa. Ja tenim un as. En Peter Stormare hi fa d’hipnotista. Ja tenim dos asos. Ara la nostra única preocupació és decidir si anar pel pòquer o pel full. En Milo és una bèstia adorable. O com a mínim és tan adorable com pot arribar-ho a ser una bèstia monstruosa que surt del cul d’un paio amb ànsies assassines. Embolcallat en una narrativa competent i una concepció visual neta i planera que defuig histrionismes i efectes falsos d’ordinador, se li poden gratament perdonar les al·legories paternals fàcils i la molesta necessitat de fer gràcia quan es parteix d’una idea massa absurda com per ser presa seriosament.

Ara, quan sembla que per demostrar que la teva pel·lícula de terror és en realitat una comèdia hi has de posar una polla tallada, s’agraeix quan apareix una pel·lícula petita i sincera que ens faci riure i por mentre ens fotem la paternitat cul amunt, dos asos que aquí són a tot estirar reines. Però sense pòquer ni full, potser amb una bona doble parella avui en tinguem prou com per donar la partida per guanyada.

No Comments

Post a Comment