web analytics
Title Image

Barton Fink

9

Parlar dels germans Coen és parlar de Barton Fink a més d’un nivell conceptual. Més enllà de la pel·lícula, que, sí, recull amb naturalitat el que són capaços de fer aquests dos grans (enormes) cineastes (més tard vindrien Fargo, No Country for Old Men, The Big Lebowski, A Serious Man i Inside Llewyn Davis, totes elles, produccions realment encomiables), tenim el personatge central, en Barton, un guionista capficat en la seva obra incompleta i la representació del que ell considera motiu necessari i suficient per fer grans produccions teatrals: la vida de l’home mundà, miserable i efímer personatge, valuós en la seva nímia existència.

Com en Barton (magnífic John Turturro), els Coen elaboren per les seves obres caràcters perfectament anodins (increïble John Goodman també, fent de Charlie Meadows), caricaturitzats en la seva versemblança, grotescs i miserables, dirigits a través de situacions més o menys conflictives, com ratolins perduts al laberint de la vida buscant un formatge que, molt probablement, no existeix ni és probable que mai hagi existit.

No Comments

Post a Comment