web analytics
 

Big Bad Wolves

Big Bad Wolves

La Caputxeta Vermella no és cap conte per nens. És un conte per pares. Ho he dit moltes vegades però hi insisteixo, La Caputxeta Vermella ens alerta dels llops malvats que se’ns vénen a follar les filles. El llop ens l’entabana i li rebenta l’himen sense miraments. Però podria ser pitjor.

Aquí el llop no en té prou de follar-se les filles, sinó que prefereix torturar-les fins la mort. I com que li agrada tant ho va repetint una vegada i una altra i una altra, ho va repetint i repetint mentre la policia és incapaç d’identificar-lo i detenir-lo.

La concepció dels monstres pot resultar un fenomen contagiós, de manera que l’aparició d’un enorme llop ferotge en pot comportar la creació espontània o reaparició de tres més. La violència crea violència, l’odi engendra odi, la impotència ens ofusca la ment i totes aquestes merdes. A base de nenes mortes, bufadors, martells i còmodes butaques se’ns proposa un joc ben treballat dirigit de manera efectiva a fer-nos dubtar de qui té realment els ullals més afilats, fent-nos plantejar la visceralitat o calculada crueltat de la nostra reacció en una situació equivalent. El joc, ben calculat i ben resolt, defuig en tot moment caure en el terreny del torture porn o de l’excessiva tensió a base d’humor negre, un recurs que per una banda ens agradaria veure molt més sovint però per una altra ja ens està bé que no s’utilitzi a la lleugera, arribant-se a convertir en un tòpic absurd.

Perquè els hímens són divertits. Excepte els de les nostres filles, que ens fan créixer els ullals.

No Comments

Post a Comment