web analytics
 

Big Game

3

Big Game significa aquí “caça major”, i tot i que la seva traducció literal defineix de forma més encertada les intencions d’aquest producte cinematogràfic. En Jalmari Helander entra a la lliga de l’entreteniment, després de l’encertada Rare Exports, apostant per un argument tan americà com el pastís de poma. De fet, un dels protagonistes és el propi president, viatjant al seu Air Force One, repartint pins amb la bandereta ianqui i discursos tan buits com emotius. Tampoc falta l’espectacularitat tipus Die Hard, el centre d’operacions de la CIA, l’alta tecnologia versus la natura, l’afany de superació, i tots els consumats tòpics del cine americà que vulgueu… Bé, crec que ja us feu una idea del gènere, el desenvolupament, el final de la pel·lícula, i tot plegat.

Però, i el viatge? L’acció, l’enfrontament, l’adrenalina? Molts films amb un missatge similar (maduració, David contra Goliat, bons contra malvats) despleguen tal pirotècnia visual que poden resultar prou satisfactoris en la seva eixelebrada deriva. Preguntin si no l’Stalloneen Schwarzeneggermonsieur Van Damme: una bona pluja de bales o un terratrèmol de mastegots, propinats per geypermans oportunament hipertrofiats i, fins i tot, un procaç infant armat amb un arc de fusta, donen molt de si. Sí senyors, sóc el primer en apuntar-me a una bona monografia d’en Chuck Norris o una festiva cronologia Death Wish. Malauradament, a Big Game la diversió arriba tard i malament. En Samuel i l’Onni (Rare Exports) no desperten empatia en l’audiència i, després d’una hora de xerrameca buida i avorrides passejades per la muntanya, les postres, encara que espectaculars, saben a ben poc. A aquestes altures de la pel·lícula, les nostres papil·les gustatives estan més ensopides que un ós hivernant. Reconeixem les cintes clàssiques que imita/homenatja el director finlandès (Die Hard 2Cliffhanger, fins i tot, E.T. the Extra-Terrestrial) però manca l’estímul del material original. No hi ha ritme. No hi ha química. No hi ha espurna.

Potser convingui en Jalmari oblidar-se de la caça major per ara, i seguir amb el negoci de les exportacions rares. L’autor fislandès coincidirà amb mi que molt millor si l’encerta amb un vell rifle que si es rebenta el peu amb un portentós bazuca.

No Comments

Post a Comment