web analytics
Title Image

Bloodsucking Bastards

6

Bèsties sedegoses de sang. Afilats ullals i sempitern fals somriure. Modals melindrosos i un continu llepar el cul del seu mestre i cap. Experts en l’art de l’engany i la seducció, guaiten des de la foscor, a punt per enxampar la seva següent víctima. Preferiblement, ataquen per l’esquena, sense ser vistos. Bastards xuclasangs.

Parlem de vampirs? Oh, no, no! Parlo d’un altre tipus de bèsties, igual de perilloses, de costums depredadores semblants. Són els trepes o els arribistes. Són els llepaculs bronzejats que passen per simpàtics companys d’oficina, o per grats i acollidors caps de secció, o encarregats. No us deixeu enganyar per les seves sibil·lines estratègies i l’ensucrat piloteig: només cerquen el seu propi benefici, i encara que per aconseguir-ho hagin d’esqueixar la gola aliena. Són els més perillosos depredadors de l’ecosistema laboral; d’aquest microcosmos sense finestres, il·luminat per una amoïnadora llum de tub, constituït de cúbiques seccions mòbils i taules en rusc. Taules decorades amb telèfons, ordinadors, faxos, post-its, i algun que altre detall que pretén sense gaire èxit humanitzar el conjunt. Alguna foto familiar, el dibuix del fillet, una tassa personalitzada amb alguna frase estúpida, un cactus, … I què hem de dir de la fauna que pobla aquests indrets? Una colla de malanats descontents amb la feina, embarrats en un diabòlic cicle de rutina i misèria, albergant la lleu esperança de ser ascendits, o rebre un sobtat cop de sort en la loteria. Des del company que és un obsés sexual al freak rondinaire defugit per tothom, passant per la treballadora invisible, el sinistre encarregat de manteniment, la malhumorada recepcionista, l’oficinista abnegat, el treballador que ningú pren seriosament, o el segurata tronat addicte al Redbull™… Espera un moment. Això últim no és lo normal, ja ho sé. Però, a Bloodsucking Bastards, una xamosa sàtira laboral d’excusa vampírica, res no ho és pas, i tot i que ningú sembla adonar-se’n.

A l’oficina de Bloodsucking Bastards abunden els dards verbals i els gags disparats en ràfega. També els esclats sanguinolents i la conya entre col·legues. Es tracta d’una sèrie B autoconscient de les seves limitacions, que les explota en el seu benefici. Un Shaun of the Dead a l’americana sobre alienació laboral i l’horrible suplici de fitxar cada dia a una feina que no et porta enlloc. Però nosaltres no abaixarem el cap ni desviarem la mirada: aquesta llaminadura satírica de baix pressupost mereix tota la nostra atenció i un brindis cerveser pel proper projecte del seu director!

1 Comment
  • Beer sucking bastard

    28 d'Octubre de 2015at16:24 Respon

    Divertida i esbojarrada, però perd la metàfora pel camí i és queda en comèdia ximpleta amb vampirs… i sang, litres de sang…

Post a Comment