web analytics
 

Blutgletscher (Blood Glacier)

5

D’entrada diré que em molen molt les pel·lícules de terror que discorren a paisatges glacials. Si un bitxo lleig i mortal t’encalça a un lloc com aquest, a una glacera, a l’alta muntanya o al pol nord, acollona el bitxo però també la possibilitat de quedar-se tirat a la intempèrie. I si no, mireu: davant l’atac d’un monstre mutant qualsevol, posem per cas, una guineu-puça del gènere Fraggle Rock, hi ha tres impulsos naturals, la preferència pels quals difereix entre persones en funció del sexe, l’edat i el pes específic d’uns collons figurats: fugir, amagar-se o atacar. El clima inhòspit d’indrets com els que referia abans anul·la parcialment la primera possibilitat i dificulta notablement la segona. Sentiu la claustrofòbia, la suor freda, la manca d’alternativa, la punyent necessitat d’afrontar el problema amb un parell de collons, siguin aquests de la mida que siguin?

Així, obres com The Thing o The Thaw o, per exemple, The Last Winter, tenen aquest punt extra d’angoixants i terrorífiques, i aconsegueixen arribar més fàcilment al moll de l’os.

Aquesta producció australiana ubica l’acció als Alps australians, un paisatge encisador; l’escenari amenaçador de gel i pedra descoberta on un grupet de científics analitzen els eventuals efectes del canvi climàtic, a les seves glaceres ancestrals. Entre aquests efectes és veuen abocats a afegir-hi un de prou interessant i encara més mortal. Comença així Blood Glacier i ràpidament enganxa aquesta atmosfera esmorteïda, de tons grisos i blaus apagats, personatges castigats i recelosos abocats a conviure per les seves obligacions professionals en aquest terreny àrid i esquerp i fer front plegats a la nova amenaça.

El responsable d’una solvent versió alemanya amb zombies rabiosos titulada Rammbock, en Marvin Kren, torna a formular una proposta senzilla i més aviat poc original, però prou atractiva pels incondicionals del gènere. No recomanaria (i no ho faré) aquesta pel·lícula per una raó ben senzilla i (en sóc conscient) poc respectuosa per la meva part: els monstres foten puta pena. Malaguanyada.

2 Comments
  • Pere Tubert Juhé

    5 de novembre de 2014 at 17:32 Respon

    Als Alps australians hi ha cangurs?

  • Paco Ortega

    5 de novembre de 2014 at 18:10 Respon

    Als Alps australians hi ha bitxos molt rars. I barreges de bitxos rars. Sí, potser cangurs també n’hi ha, tot i que diria que prefereixen la calima.

Post a Comment