web analytics
Title Image

Bou Chau Mai Sing (Wild City)

7

En Ringo Lam mai ha estat un director amb gaires inquietuds polítiques. Més aviat es tracta d’un artesà del thriller i el cinema d’acció exploitation. I no pas un de qualsevol, de fet: en l’època daurada de la indústria cinematogràfica hongkonguesa, a principi dels 90s, el cineasta va signar diversos èxits de taquilla. Les seves complicades trames policíaques (City on Fire) van inspirar, a més, directors occidentals de renom com en Tarantino, a l’hora de realitzar les seves primeres obres. Els seus films van ser punta de llança de la invasió oriental dels EUA via videoclub, i, més tard, també de l’Europa, juntament amb altres compatriotes notables com en John Woo i en Tsui Hark.

El senyor Lam tenia, com dic, més interès en temes afins al noir francès dels 60s (amistat, lleialtat, honor), i un concepte una mica naïve de la justícia, que en fer qualsevol comentari social, econòmic o polític d’interès. Aquest tipus d’apunts crítics sobre l’Hong Kong dels 90s, poc documentats o, de vegades, directament inventats, li van servir, però, d’excusa argumental en més d’una ocasió. Ara que la ciutat torna a contracor a mans de la Xina sembla que fins i tot els productes més comercials, com aquest Wild City, estan amarats d’una certa nostàlgia i incertesa no verbalitzada. Malgrat tot, en Ringo segueix fidel a les seves filies de costum. En aquest film, per exemple, un ex-policia amb un estricte codi de conducta s’enfrontarà a la corrupció del submón criminal de Hong Kong, arriscant la vida per una immigrant que tot just ha conegut i que està més interessada en quedar-se amb els diners de la Tríada que en ell.

Així i tot, diria que quelcom ha canviat en aquesta, la seva última obra. Aquí mostra l’amor i l’absoluta veneració que sent per la seva ciutat, visibles en la delicadesa amb que fotografia els exteriors, expressat també en diverses escenes, a través del seus personatges. En una escena on la immigrant i el germà del policia parlen de la ciutat de Hong Kong mentre contemplen el bonic paisatge, pressionen en Louis Koo perquè doni la seva opinió. El personatge contesta: “No me la puc permetre. Millor mantenir la boca tancada”. És el cineasta, és clar, parlant de la seva boca i opinió.

Si és permet, però, atacar el capitalisme salvatge imperant. Tot es compra i es ven. Favors polítics, llicències de construcció, sexe amb adolescents i, fins i tot, vides humanes. Els diners canvien contínuament de mans i ho empastifen, en decadent escalada, tot i a tots. La situació empitjora per moments: centenars de desarrelats arriben famolencs en busca del seu tros de pastís. Els és ben igual robar, matar o segrestar per tal d’aconseguir-ho.

Un missatge fortament maniqueu i ximple, sí. Però, així és el nostre benvolgut senyor Lam: poc donat a subtileses. No gaire diferent, de fet, del que es transmet en incomptables films d’acció macho (action) men tipus C. Bronson o C. Norris. El millor exemple: aquesta no gaire subtil metàfora amb l’estàtua de la justícia i la visió misògina de la dona.

A Wild City, però, no li cal cap dels dos Charles: ja té al camaleònic Louis Koo, com una mena de Delon (via Melville) d’ulls ametllats. Ell és un dels sòlids braços que retorna en Ringo Lam a l’escena cinematogràfica per la porta gran, uns 7 anys després de dirigir el llargmetratge d’episodis Triangle ensems a en Johnnie To ja l’Tsui Hark. L’altre braç: una història ben travada i clarament explicada. Un bon punt al seu favor, mostra d’una maduresa inèdita fins ara.

D’acord també: Wild City a.k.a. Hustle porta l’etiqueta de producte comercial penjant del coll tipus “Atenció! Muntatge videocliper”, amb dolents molt dolents i final eminentment feliç. Però és que aquesta ha estat sempre la especialitat de la casa. Maridada amb un bon got de violència, salpebrada amb cabrioles narratives, inesperats girs i emocions fortes, i saltejada amb secundaris de luxe com en Simon Yam. A més a més, aquest modest thriller confirma, no l’evolució, sinó la tornada d’una llegenda, portant, alhora, un missatge d’esperança vers el futur de Hong-Kong: “No malgastis les llàgrimes d’avui en les penes de l’ahir”.

Tags:
No Comments

Post a Comment