web analytics
 

Cargo

6

Un bon dia van posar-me un 6 en un examen que jo havia resolt amb prou convicció com per treure, com a mínim, un 8. A la revisió vaig trobar-me les meves respostes intactes, netes, impol·lutes: ni rastre de l’inapel·lable vermell corrector. Indignat, vaig intentar fer entendre al professor la molt notable quantitat d’informació continguda a cada resposta i lo injust de la nota final. Ell, indolent, va agafar l’aplec de fulls, el va sospesar com qui es sospesa la polla davant el mirall i estima que bé podria ser un xic més grossa, i va dir: “Sí, ja veig que anaves per l’excel·lent, però aquest examen… respira aprovat”. Filldeputa! Respira aprovat. Tros de fill de puta.

Recordo sovint aquesta seqüència quan puntuo aquí les pel·lícules que acabo de veure. No vull ser injust i sé de bon grat que molts de vosaltres, estimats lectors, amb prou feines si us mireu la caràtula i llegiu… la nota.

La nota diu molt, diu massa. De fet, diu bastant més del que hom pretén transmetre aquí. Així i tot, fora absurd desglossar el raonament que podria (o no) haver-hi al darrera. Més probablement, en la majoria dels casos, com aquell profe meu (filldeputa!), tant en Pere com jo puntuem com respirem. I així ens va, oi?

Cargo és una pel·lícula suïssa ideada i gravada amb moltes ganes. Ganes d’explicar una bona història, i ganes d’explicar-la bé. Ganes d’atrapar, d’intrigar, d’inquietar l’espectador. Ganes també de fer sentir la congoixa, la claustrofòbia, la desesperació d’una humanitat que ha perdut La Terra i vaga per l’espai atrinxerada en horribles estacions espacials. I jo diria que Cargo aconsegueix els seus objectius amb escreix.

Tot i això, Cargo no és una pel·lícula excel·lent. Sí, cert, apunta maneres, però aquesta pel·lícula… respira aprovat.

Tags:
No Comments

Post a Comment