web analytics
 

Dead of Summer

1

Si m’ho permeteu m’agradaria dir 3 cosetes sobre Dead of Summer, la nova sèrie de la cadena televisiva Freeform™, en realitat, The Walt Disney Company™, però amagada sota un parell de les que ells anomenen subsidiàries, però jo prefereixo dir “empreses pantalla per estalviar-se impostos”.

La primera és que no entenc cóm el pilot d’aquesta sèrie ha passat cap sedàs de qualitat televisiva de rigor. Em sembla un clar signe, indicador de l’absurda necessitat de rendibilitzar sigui com sigui l’enorme demanda de material seriat que ha generat una revolució mediàtica (força artificial) i el fenomen de les sèries televisives a nivell internacional. També deixa clara la manca d’imaginació i el baix nivell de la majoria dels productes oferts. Això per una banda.

La segona es resumeix en la següent pregunta: si has decidit que la teva sèrie serà un slasher sobrenatural i que tractarà les endebades d’un grupet de nanos que acudeixen a treballar com a monitors a un camp d’estiu, penses de veritat que és acceptable obviar els precedents? De debò creus que això funcionarà així, fent com si mai-de-la-vida s’hagi filmat cap altre sobre el tema? Ara mateix, acudeixen en tropell a la meva ment munió de referents: en Jason Vorhees i les 12 parts de Friday the 13th, The Burning, Madman, Sleepaway Camp, Sleepaway Camp II: Unhappy Campers, Sleepaway Camp III: Teenage Wasteland, Summer Camp Nightmare, Càmping del terrore, Twisted Nightmare, Cheerleader Camp, Bloody Murder, Bloody Murder 2: Closing Camp, Cheerleader Massacre, Return to Sleepaway Camp, o les més recents i post-modernes, Cub aka Welp, Stage Fright, The Final Girls, o Summer Camp. No, nanos, no: la vostra NO és la primera que es fa sobre campaments d’estiu, i totes aquestes idees són COPIADES. No remesclades, ni refetes, ni satiritzades, ni potenciades, ni desconstruïdes: són COPIADES. Les heu plagiat! Teniu uns pebrots quadrats, nois!

La tercera i darrera crítica que faig a Dead of Summer és el vergonyant i gens treballat tarannà de tots i cadascun dels seus aspectes tècnics i narratius: els diàlegs sonen carrinclons. Els personatges són patètics i unidimensionals. Tots aquests flashbacks no serveixen pas per aportar cap mena de profunditat, sinó més aviat per tallar abruptament el relat. I aquesta idea de no filmar els assassinats!? Llavors, per què collons veig un film slasher ubicat a una merda de campament d’estiu?! Si no us agrada el gènere, doncs feu una comèdia, o un reality show! I una cosa és que s’hi coli algun forat o dos en el guió, però aquí el que hi ha són avencs abissals de la mida del Challenger! Tot plegat, un desastre de magnituds còsmiques. Millor no segueixo, que ja suposo que us feu una idea aproximada.

Tags:
No Comments

Post a Comment