web analytics
 

Devil’s Playground

6

Anglaterra en l’època actual. Un experiment militar que s’ha descontrolat. Un virus que transforma els infectats en morts rabiosament vius que corren com l’Usain Bolt quan tenen un viu a la vista. Vius atrotinats que intenten sortir de l’illa sencers i sense marques de queixals mentre rebenten caps a cop de martell. I una fortíssima sensació de déjà vu

Mentre esperem en candeletes una tercera entrega de 28 Days Later (la que, per coherència, duria per títol 28 Months Later i que, molt ens sembla, no veurà la llum del dia, no en mesos, si no en anys), van sortint a rebuf de la nissaga imitacions més o (més aviat) menys aconseguides. No sé com van el drets de franquícia, però a la producció que ens ocupa li ha faltat ben poquet per passar per preqüela patillera de la primera. No sé. Si canviem micos de laboratori per les persones d’un assaig clínic ja no hem de pagar?

Les comparacions són injustes i, sovint, odioses. L’escala de puntuació (de 0 a 10) deixa un ampli marge per ser adulador, magnànim, o un cabronàs destructiu. El problema ve quan t’has tancat a tu mateix i, buscant una coherència que no tens, ets incapaç de puntuar una pel·lícula en referència (i per respecte) a d’altres (Rammbock, [REC] 4, Mutants). Que sí, que Devil’s Playground dista molt de la predecessora en la que s’emmiralla, avança a sotracs, abusa dels tòpics i no aporta gaire res (de res). Però, eh, que surten zombies que corren! I es rebenten caps a cop de martell!

No Comments

Post a Comment