web analytics
Duel
mirem pel·lícules. bevem cervesa. parlem de cinema. bevem més cervesa. mirem més pel·lícules
cinema, pel·lícules, terror, ciència-ficció, sci-fi, horror, cine, fantasia
24914
post-template-default,single,single-post,postid-24914,single-format-standard,stockholm-core-1.0.3,select-theme-ver-5.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,side_area_uncovered,wpb-js-composer js-comp-ver-5.7,vc_responsive
Title Image

Duel

9

L’Steven Spielberg és reconegut arreu per ser el director de grans superproduccions multimilionàries. Obres titàniques com Saving Private Ryan, Schindler’s List o Jurassic Park han fet d’aquest senyor un pes pesat del món del cine, un rei Midas que, més probablement, rebutja a diari sucosos contractes com qui es desempallega de publicitat absurdament acumulada a la bústia.

Com qualsevol altre professional sènior, l’Spielberg té, però, un bagatge, un temps pretèrit, quan encara no li sobraven els milions, que pot ajudar-nos a entendre cóm s’ho ha fet el bon home aquest per arribar on és, i si realment n’hi havia per tant. I no parlo de la superba Jaws, que també, sinó del seu primeríssim llargmetratge, aquest excel·lent thriller anomenat Duel que va dirigir amb quatre duros i molta destresa l’any 1971.

Un home (Dennis Weaver), un cotxe, la carretera i un camió. I tots els moviments de càmera, trucs sonors i visuals, i primers plans necessaris per convertir amb mestratge una història solvent però simple com una patata en un thriller impressionant i aclaparador. Així, sí. Així, s’entén

No Comments

Post a Comment