web analytics
 

Embers

5

La memòria defineix la nostra identitat. Els records esdevinguts amb la experiència vital pròpia no només modelen el nostre caràcter, sinó que també ens defineixen com a éssers humans. Així, hi ha poques malalties que em terroritzin més que l’Alzheimer, la desintegració gradual de la personalitat i una reacció al despietat i progressiu esborrat de cada dada i empremta vital integrada. Tot i que l’individu conservi intacta la seva salut física i les funcions vitals, aquest buidatge inclement el converteix al capadavall en una closca buida, un nen que torna a néixer, cada nou dia envoltat de desconeguts en un entorn que li és estrany.

Embers ens explica mitjançant quatre històries paral·leles com els supervivents a una pandèmia infecciosa breguen amb una nova vida despullada de records i sense gaire sentit. Presenciem sis maneres d’enfrontar l’aterridor nou món desproveït d’humanitat: tenim la parella que s’aixeca cada dia com si fossin complets desconeguts, un jove vàndal alliberat de tota constricció social o moral gracies al mal que l’afecta, un pare i la seva filleta que s’han reclòs a un búnquer, i una nena i un científic amb diferents concepcions de la vida.

Aquestes 4 històries mai connecten entre si, excepte les dues darreres, oferint així una sèrie d’esbossos independents sobre el món post-apocalíptic que bandeja aquest llargmetratge polonès de narrativa usual. Tampoc és que el recurs sigui nou, ja que hem pogut veure la mateixa estructura a incomptables drames de caire independent. De fet, el format sol patir l’inconvenient de la irregularitat i el desequilibri entre els diferents esquetxos: la història de l’adolescent esdevingut bèstia salvatge es visualitza com un farciment prou inútil. El seu únic objectiu vindria a ser assenyalar la futilitat de les experiències traumàtiques en aquest nou i descoratjador escenari, cosa que ja queda prou clara amb les altres històries.

Tot plegat, Embers combina tres curtmetratges post-apocalíptics prou atractius en una única cinta, amb diversos nivells de qualitat i resultat variat. Potser, la història dels amants diaris que s’inventen els noms propis i es tornen a conèixer cada nou dia, bé que de desenvolupament lànguid i rutinari, es distancia en qualitat de les altres gràcies al seu final circular, millor trobat. La resta de contes es presenten d’una forma més superficial i inacabada. A més, l’acció escasseja, i malgrat l’intent de compensar aquesta mancança amb els lleus vaivens de la càmera en mà, la consciència de l’espectador deriva masses vegades cap al desinterès o la indiferència. Un altre cas d’una premissa magnífica, aquesta del món sense records, mancada però d’un desenvolupament d’acord a la seva originalitat. Així i tot mantindrà la ment dels més inquiets, paladejant les seves esgarrifoses possibilitats després d’abandonar la foscor de la sala. Només per aquest motiu ja salvaríem l’escassa hora i mitja que triga aquest drama de ciència ficció polonès de ser una pèrdua de temps, i el que és encara millor, deixa aquest ric concepte post-apocalíptic penjant per a exploradors amb més gosadia i coratge.

No Comments

Post a Comment