web analytics
 

Ender’s Game

6

Com que encara no he llegit el llibre (un que, per cert, no pocs m’han recomanat), vaig anar a veure Ender’s Game pràcticament en blanc, amb l’únic objectiu de gaudir al cine d’una bona pel·lícula de ciència ficció. I, efectivament, això és el que vaig fer: gaudir de les meves crispetes i l’hipnòtic espectacle audiovisual que es desenvolupava al meu davant. Tota una demostració de força per part dels productors, i una posada en escena ESPECTACULAR, així, en majúscules.

Ara bé, jo afirmaria que els seguidors de l’Ender de l’Orson Scott Card es veuran profundament decebuts per aquesta representació descafeïnada de la nissaga, i per les llicències que s’han pres a l’hora de rodar aquesta pel·lícula amb l’objectiu de sempre: agradar (i no empipar gaire) les majories consumistes, ometre discursos moralistes gaire complicats, i evitar tot el que sigui susceptible de ser considerat políticament incorrecte. Compte amb ferir sensibilitats, no fos cas.

D’aquesta manera tenim un altre blockbuster al més pur estil de Independence Day, amb un grup de nanos ensinistrats per aniquilar aliens (sí? segur?) i salvar l’espècie humana, que, en essència, recorden massa als personatges de la saga Harry Potter. Si l’ensinistrament militar és gaire dur al llibre, a mi veient la pel·li no me’l va semblar gens. Si la història va sobre el naixement i clímax d’un tirà, aquest Ender, d’evolució professional fàcil i deriva moral poc evident, amb unes llagrimetes per aquí i alguns dilemes ètics per allà, no ho reflexa gens en absolut.

I així, anant fent, és la segona (bona) història (X-Men Origins: Wolverine) que aquest tiu desaprofita. Si les superproduccions li venen grosses, potser que el deixin estar, no?

5 Comments
  • miguel

    18 de novembre de 2013 at 11:12 Respon

    Jo vaig llegir el llibre al seu dia (i la seqüela “Portaveu dels morts”, i la novel·la paral·lela “L’ombra de l’Ender”) vàries vegades i en vaig quedar força satisfet. Però la capacitat de Card per generar brossa (he llegit onze llibres seus més i deu són pura merda) no coneix límits. Fa catorze anys que es parla d’aquesta pel·lícula i catorze que l’espero, però ara crec que em gastaré el preu de l’entrada en cervesa i si acabo veient-la serà d’aquí a deu anys a la sexta-tres.

  • Pere Tubert

    18 de novembre de 2013 at 11:27 Respon

    O la marató seixanta-tres. Marató de genocides.

  • miguel

    18 de novembre de 2013 at 11:35 Respon

    Espòileeeeeeeeeerrrr!

  • Pere Tubert

    18 de novembre de 2013 at 12:00 Respon

    Ah… per això no has posat el títol del tercer llibre.

  • miguel

    18 de novembre de 2013 at 12:11 Respon

    El títol en anglès del tercer llibre no assigna la responsabilitat del genocidi. És la seva traducció al castellà la que ho fa per incrementar vendes. Però bé, no vindrà d’un espòiler, tenint en compte que el cartell de la pel·lícula diu, en un tribut subnormal a Magritte, “(This is not a game) Ender’s Game”.

    Prenc nota de la marató de genocides.

Post a Comment