web analytics
 

Galaxy of Horrors

5

Així que despertes dins una cabina criogènica i descobreixes estupefacte que l’ordinador de bord s’ha tornat d’un cínic que espanta. El sistema ha fet fallida i t’està condemnant a una mort esglaiadora mentre els mecanismes de suport vital s’esgoten, tancat a aquest taüt tecnològic que creua el fred espai sideral. Cada cop més nerviós i suant la cansalada discuteixes amb la consola, pregant per una alternativa a tan trist desenllaç. Però ella, juganera, només et proposa vídeos d’horror i ciència ficció, un subgènere que, donades les circumstàncies, cau mal i en mal moment. Vuit vídeos. Vuit propostes. Vuit històries espaordidores mentre esgotes els darrers batecs vitals. I val a dir que com a rúbrica i punt i final a les vicissituds de la vida em sembla una alternativa prou raonable, això de passar-se els darrers minutets d’existència mirant pel·lícules de terror. Posats a morir-se, que almenys estiguem entretinguts, i sempre i quan les propostes tinguin una miqueta d’això, d’entreteniment.

L’excusa per vendre un grapat de curts en forma de llargmetratge remet directament al format de les V/H/S i altres antologies de gènere com les All Hallows’ Eve, on un curt fragmentat actua de lligam per contextualitzar-ne la resta. La diferència radica en que la que ens ocupa no postula l’eventual versemblança dels sòrdids episodis emesos. Així, l’exercici metatextual on, dins la pel·lícula, el protagonista mira les pel·lícules que nosaltres veiem, proposa un punt addicional de distància entre l’espectador i les diferents trames. Si ens posem esplèndids l’aproximació al terror més inquietant resta esbadinada per aquest plantejament. Tant per tant, m’estimo més l’omissió de cap episodi conductor (Holidays, Tales of Halloween, The ABCs of Death 2, XX) o, encara millor, l’embrancament de les successives històries per completar una escenografia completa i pròpia, com feien a Southbound, Il racconto dei racconti – Tale of Tales o A Christmas Horror Story.

Però va, que no ens posarem esplèndids a aquestes alçades. Al cap i a la fi això no són més que vuit curtmetratges independents que un productor avisat ha triat i lligat tal i com comentava endalt. Com als bons llibres de contes de terror, és d’agrair que algú es presti a la gens evident tasca de seleccionar i compilar per nosaltres algunes de les històries més convincents de l’audiovisual de gènere en petites dosis concentrades. Altrament, aquests encenalls de talent cinemàtic passarien completament desapercebuts pel gruix dels aficionats, amagat entre la inabastable graella cinematogràfica. També cal reconèixer l’adherència a postulats que implementen amb una devoció palpable l’horror i la ciència ficció, l’alegria quasi desinteressada de la sang fresca de noves promeses de gènere, a penes artesans primerencs amb una miqueta d’experiència en l’àrea dels efectes especials, encara lluny del mestratge de directors més consolidats però plens d’energia i ganes de treballar.

Com a tota antologia, a Galaxy of Horrors hi ha propostes que funcionen millor i d’altres que ho fan pitjor. Amb tot, les històries integrades en aquests cent minutets de ficció malsana i punyent mantenen el tipus i s’erigeixen pel que són, la sentida opera prima d’estudiants d’audiovisuals avantatjats que algú s’ha dignat a finançar. El curt italià “Pathos“, per exemple, el rubriquen un parell dels tècnics en efectes visuals que treballaven a Il racconto dei racconti, un treball de càsting encertat, una bona fotografia i la subtilesa crítica i irònica d’una serra mecànica. “They Will All Die in Space” compagina l’escenari del drama romàntic de Passengers i l’ominosa Air per apuntar-se un punt de terrible esdevenir interestel·lar. “Flesh Computer” és un tros de paranoia cyberpunk en un món decadent i apocalíptic. A “Eveless” l’Antonio Padovan, el mateix que oferia l’únic curt mínimament aprofitable de All Hallows’ Eve 2 amb “Jack Attack“, fa de feminista recalcitrant imaginant el principal problema d’una humanitat sense dones. A “Entity” veiem com una sòsies de la Sandra Bullock a Gravity ensopega amb el Triangle de les Bermudes espacial. A “Eden“, potser el millor curt de la compilació que ens ocupa, compaginem el metratge en primera persona amb la claustrofòbica estretor d’una realitat malsana on l’aire és letal, el govern origina zombis antropòfags i el terrorisme enderroca líders mediàtics parapetats en búnquers. D’aquest manera, donant una clatellada a la versemblança innòcua de Black Mirror i el seu futur pròxim-immediat, Galaxy of Horrors reivindica la ciència ficció dels setantes i vuitantes. Un panorama desolador ple d’apocalipsis incipients, desastres interestel·lars i tecnologia díscola. Bé per passar una estoneta entretinguda delectant-se amb l’embat nostàlgic del cinema de gènere anyenc.

Tags:
No Comments

Post a Comment