web analytics
Title Image

Goddess of Love

4

L’existència del festival canadenc Fantasia ha propiciat l’aparició d’una florida escena fantàstica canadenca de contradictòries característiques. Molts d’aquests productes autòctons han estat catapultats a altres festivals gràcies a la gran influència internacional que exerceix l’esdeveniment de Mont-real. Malgrat no atrevir-me a englobar ni fitar massa el jardí cinematogràfic mont-realès, sí que observo certes peculiaritats comunes en el seu usdefruit cinemàtic, de les quals Goddess of Love, d’en Jon Knautz, vindria a ser un exemple paradigmàtic.

Al contrari que els genis del setè art dels 80’s i 90’s al país del full d’auró (Cronenberg, Egoyan), aquesta nova generació no aposta pas per polítiques d’autor individualistes, ni cerca la independència comercial a ultrança de les seves produccions. Tampoc no abracen cap influència intel·lectual (literatura, pintura, psicologia), més enllà de l’experiència purament cinematogràfica. Directors com en Bruce McDonald (Hellions), en Joe Begos (The Mind’s Eye), o el mateix Jon Knautz, es mouen en un forat de cuc, retroalimentat per obres complexes del setè art que ells transformen, sense comprendre-les totalment, en productes d’explotació comercial. El mètode creatiu, potser derivat d’una interpretació prou arbitrària del Steal Like an Artist, està destinat a originar grans beneficis a través del màrqueting del festival, i tot i que siguin produccions prou pobres en qualitat.

Encara que no pugui assenyalar Goddess of Love amb el dit i dir que esta mal realitzada a nivell tècnic, o que té un aspecte exterior poc cuidat, sí que puc dir que pateix greus mancances a nivell narratiu. Li sobra greix i li falta proteïna, i tot i que el seu major pecat es diu “imitació barata del cinema d’autor”. Roba descaradament en Brian De Palma, en Roman Polanski, en Paul Verhoeven, o en Darren Aronofsky. Una mica de la dualitat femenina del primer, un polsim del surrealisme de malson del segon i el tercer, unes engrunes de Requiem for a Dream, i ja està: un ready-made de tercera categoria a la manera Knautz. I no només es tracta d’això, que ja és com una mena de mal vici entre les produccions d’aquest “autor” (The Shrine). En Knautz amaneix aquesta potinga amb una obvietat gairebé insultant (veure el final per més senyes), de manera que, en aquest últim pla, mentre s’escolta “Hello I’m the devil, the crossroads at night”, encara dubtem si el film és una presa de pèl total o un insult a la nostra intel·ligència.

El millor de la pel·lícula: la fascinant interpretació de l’Alexis Kendra (similar a la de l’Alex Essoe de Starry Eyes), l’erotisme i la fotografia crepuscular. El pitjor: la resta. Recomanable si estàs molt interessat en l’escena cinematogràfica contemporània de Canadà, o si ets fan d’alguna de les referències esmentades anteriorment i busques una còpia amb ínfules d’amalgama de cinquena generació per passar l’estona.

No Comments

Post a Comment