web analytics
 

Grave (Raw)

8

Amb Raw la directora Julia Ducournau ha parit una petita i furiosa pièce de résistance emmarcada dins del nouvelle cinema fantastique francès. Aquest cinema de gènere gal sorgeix en la dècada anterior per girar l’esquena tant al ric llegat intel·lectual cinematogràfic patri com a l’afectació i pulcritud del cinema comercial autòcton. Per mitjà de la modernització del llenguatge visual, aquest nou cinema renova productes autòctons com el polar i el grand guignol, i fins i tot altres tendències foranes, com el giallo i el torture porn, per igualar i fins i tot superar les importacions ianquis i convertir-se en un referent internacional. Obres tan incontestables com Nid de GuêpesÀ L’IntérieurHaute TensionMartyrs o Amer han emplaçat França com a referent occidental per l’originalitat, la bellesa i la brutalitat de les seves propostes, aprofitant la pobre relació quantitat / qualitat de l’oferta de la indústria ianqui, i conquerint de pas el cor de l’aficionat amb productes personals de gran riquesa formal i temàtica.

Raw s’atreveix ni més ni menys que amb un subgènere molt en voga últimament, el body horror, pertinentment maridat amb cinema fantàstic de temàtica caníbal, no només elaborant una barreja pròpia i salvatge, sinó donant-li al primer un grau de qualitat agradable als paladars més llepafils dels grans festivals de fantastique i la premsa especialitzada. La Julia ha col·locat així un producte reconstruït a partir del cinema underground i la sèrie B (fins i tot Z) que coqueteja descaradament amb la comèdia més negra a les taules dels xefs més exquisits, a més de conquerir el circuit comercial del terror de crispetes amb un discret gambit de dama. No en va, la pel·lícula va recollint guardons a tort i a dret, tant a festivals generalistes, competint amb obres teòricament més respectables, com als festivals especialitzats més respectats, com Sitges, TIFF o Neuchâtel. Mentre Hollywood insisteix en mantenir la caduca i depauperada estratègia comercial d’èxits de taquilla mainstream, produïts pel sistema d’estudis i capitanejats per executius ineptes, sense oferir cap suport al talent independent nacional, la producció europea adquireix un paper cada vegada més protagonista, obsequiant-nos amb perles fantàstiques amb pedigrí autoral i bon recorregut comercial com aquest film francès i molts altres procedents de racons tan insòlits i proverbialment minsos en manifestacions d’interès en el camp del fantàstic, com Polònia, Irlanda, Bèlgica o Alemanya.

Al debut de Ducournau l’accent se situa sobretot en l’evolució de la Justine, la protagonista prepúber de Raw: de mosqueta morta, superdotada i vegetariana, a poc inclinada aprenent d’en Chikatilo. L’opulència temàtica d’aquest coming of age gavatx multiplica els seus significants a mesura que avança. Després d’una introducció lleugereta, la pel·lícula traspassa les aparences, la façana de perfecció de la típica família de classe mitjana, arrasant-ho tot al seu pas qual piconadora esbojarrada: els tòpics al voltant del despertar adolescent, les tradicions que els progenitors imposen a la seva prole, i el salvatgisme inherent a ràncies costums institucionals perpetuades d’esquena a la civilització. Per la Justine, les novatades dels sèniors de la seva facultat suposen un ritu iniciàtic, no cap a un nou món (el de l’adult), ni cap a cap nova etapa educativa (la de la universitat), sinó el descens a un infern atàvic de la carn, la sang i la barbàrie, per mitjà d’un ritual babau, cruel i, en última instància, eixorc.

Sí. Ja ho hem vist altres vegades, per exemple a Starry EyesContracted o amb May. El body horror com el crit rabiós del turment que produeix l’entrada en l’edat adulta i l’adaptació als cruels turments i rituals de la civilització. Així i tot, potser poques vegades ho hem vist tan convincentment elaborat com a Raw, ni amb tanta substància, molta més que els seus competidors ianquis, de ben segur. Una aposta forta i transgressora que combina amb habilitat lo comercial i lo salvatge. Molt recomanada per tot tipus d’antropòfags adolescents.

No Comments

Post a Comment