web analytics
Title Image

Harbinger Down

4

Paco: Per cert, Juan, ahir vaig mirar-me la de Harbinger Down. No està tan malament, home. De fet, em va agradar més que el capítol final de True Detective, diria. O potser és que llavors anava ja més mamat
Juan: Li poses un 2 a The ABCs of Death i aquesta “no esta malament”!?
Paco: La primera de The ABCs of Death!? És un trunyo monumental! 2 i encara gràcies. Aquesta és valenta, fent el seu semi-remake de The Thing. Patillero, sí, però valent
Juan: Sí, sí, com no s’ha fet mai encara… Són pioners del cinema!
Paco: No tantes vegades, no? La mímica cel·lular?
Juan: Plagiar The Thing amb un altre escenari? No, que va
Paco: A veure, títols?
Juan: Dreamcatcher, Mimic
Paco: Not the same, buddy
Juan: Body snatchers?
Paco: Nope. No hi ha monstres. Splinter, si de cas
Juan: Ok, però no veig la valentia en copiar amb 4$ i sense gota de talent The Thing. Hi ha capitols de The X Files o Fringe molt millors que Harbinger Down!
Paco: El monstre és xunguíssim, això t’ho reconec…
Juan: El monstre i les interpretacions, i els plans, i els diàlegs. Tot és xunguíssim! 11/08/2015. 14:46. KKB.

Subjectivitat. A això em refereixo quan parlo d’etiquetes, notes i valoracions més o menys taxatives. Per si no ho havíeu notat, aquí som endimoniadament subjectius. És així perquè així creiem que ha de ser. Ens mola. Som individuals, independents en la nostra particular devoció al setè art. Ningú paga, ningú coacciona. Tres amics que apliquem amb fruïció la paraula escrita a un engrescador tema de coalició, aprenentatge i esbarjo com és el cinema. Cadascú a la seva manera, autèntics devoradors d’històries. Altrament, pobre de mi si hagués de convèncer en Juan de que Harbinger Down no està tan malament. Què li podria haver dit? Que li faltaven un parell de birres per apreciar-la en tota la seva esplendor i grandesa? Que al desembre entrarà millor? Que Mamula (aka Nymph, aka Killer Mermaid) és encara pitjor? Parlem de subjectivitat i això, nois, és complex. Per descomptat que hi ha barems d’estil i producció més o menys estudiats. D’això en Juan en sap colló i mig, és clar. Però estem al camp de l’art, un de límits indeterminats i mal·leables. Canviants. I aquí plasmem impressions pròpies, més o menys sostingudes, més o menys sostenibles. Més o menys determinades i mal·leables. Canviants. Les nostres, les de cada un de tres pels altres dos. I per qui vulgui llegir-les, és clar.

Harbinger Down narra la desventura de la Harbinger, la barcassa de pesca que lloga un equip d’investigadors per explorar el comportament de les Belugues al Mar de Bering, entre Alaska i Sibèria. Al gel, els investigadors troben les restes d’un coet soviètic amb un contingut de biologia prou difusa. Quan la pel·lícula treia a la palestra el tema del tardígrad jo ja frisava. Falsa expectació: preferia la naturalesa indeterminada, eminentment extraterrestre, del monstre de The Thing abans que aquesta rara excusa, amb connotacions tangencialment polítiques, per donar vida i sentit al bitxo. Per lo demés, poques diferències remarcables: canviem el complex d’investigació per un vaixell, els militars per aguerrits pescadors, i els científics vells per uns de joves. La bestia mutant més o menys equivalent en aptituds.

L’Alec Gillis, un reconegut especialista en efectes especials de la Creature FX (Death Becomes Her, Alien 3, Starship Troopers, Jumanji), rubrica com a director i guionista aquesta obra de pressupost contingut per la Amalgamated Dynamics Inc. (ADI). Serveixi la pel·lícula com excusa per provar la capacitat creadora del seu equip, més enllà dels efectes especials. Valgui la mateixa per rememorar ni que sigui la sensacional obra d’en John Carpenter. La propera igual. Però millor.

No Comments

Post a Comment