web analytics
 

Hatchet III

Hatchet III

De sagues de terror n’hi ha tantes que fa fins i tot mal enumerar-les. Però dins de la immensitat d’slashers i seqüeles infinites el referent que en tot moment ha tingut el creador de Hatchet és clarament Friday the 13th i aquella bèstia imparable i gradualment sobrenatural que era en Jason. Així, no en va sota la cara deforme d’en Victor Crowley hi ha en Kane Hooder, qui va estar darrere de la mascara d’hoquei a les darreres quatre entregues de Friday the 13th abans del reboot, remake o el què polles fos allò que van fer fa un parell de parells d’anys.

Tots som tan responsables del què fem com d’on ens emmirallem, i fer-ho en en Jason comporta uns quants problemes. L’Adam Green ha sigut des de l’inici ben conscient de què porta entre mans, i tot i el canvi en la direcció aquesta tercera entrega és tan salvatge i caricaturesca com les anteriors, tot i vigilar sempre de no caure en l’esperpent. Tasca que esdevé titànica quan cal explicar per què un monstre, a qui havies fet explotar el cap i partit per la meitat amb una motoserra al final de l’anterior entrega, s’aixeca altra vegada com si res. Arribats a aquest punt, diem Jason altra vegada, agafem aire i tirem endavant perquè ens trobem ja en un punt sense retorn.

En Jason de Friday the 13th es va anar tornant sobrenatural de seqüela en seqüela, fins a convertir-se en una puta broma sense gràcia. En Victor de Hatchet segueix inevitablement un camí similar, i segurament només ens queda esperar que el sàpiguen enterrar a temps. Durant tres entregues hem aplaudit les morts implacables i la manera com s’ha aconseguit aportar noves visions a la història de sempre (un grup de gent són assassinats d’un en un) simplement canviant la naturalesa del grup de gent, que en aquesta ocasió passen a ser un cos molt preparat de policies. Ho hem aplaudit i ho hem sabut gaudir, però definitivament sembla que no caldria insistir-hi gaire més.

Tags:
No Comments

Post a Comment