web analytics
 

Haunter

3

Com en Phil (Bill Murray) de la magnífica Groundhog Day, la protagonista de la pel·lícula que ens ocupa queda atrapada dins un dia de la seva vida, que es repeteix una vegada rere l’altra. Fins aquí les semblances amb la primera, i a partir d’aquí totes les diferències imaginables. Perquè Haunter no és, per exemple, una comèdia, ni l’irregular Vincenzo Natali és l’irreverent Harol Ramis. Perquè l’adolescent que protagonitza la mateixa no és ni serà mai en Bill Murray. Perquè la història intenta explicar el fenomen d’una manera en que més li valdria no haver fet. Perquè cal tragar massa per acceptar de bon grat la confrontació entre fantasmes, que uns s’adonin del que passa mentre d’altres segueixen encantats. Que tot sigui tan erràtic i predictible, tan naïf i soporífer, tan fàcil i planer, i, al mateix temps, tan rebuscat i entortolligat, com qui camina fent ziga-zagues per allargar a voluntat el camí recte que porta d’A a B. Si la idea original tenia certes possibilitats, la realització les ha ben malmès, i tot i l’acurada posada en escena.

 

No Comments

Post a Comment