web analytics
 

Haunter

Haunter

Continuo pensant fermament que algun dia, algun dia en Vincenzo Natali farà una pel·lícula rodona. O potser ho continuo volent pensar, ja no ho sé. Més ben dit, ja me la pela, perquè a hores d’ara el més probable és que quan la faci jo ja no la vegi.

Jo vaig ser dels que van gaudir sincerament amb Cube i també dels que van veure en Cypher una pel·lícula interessant, estèticament excepcional i que donava l’esperança d’haver trobat un director amb la capacitat de deixar una empremta reconeixible a tot el que toqués. A Haunter la firma s’hi continua veient, potser no inconfusible però plenament reconeixible entre els llocs comuns que han anat colgant de manera gradual la filmografia d’en Natali, però poca cosa d’interès hi ha més enllà de la façana. I quan els fonaments trontollen tot s’enfonsa.

Haunter vindria a ser agafar The Lovely Bones, amalgamar-la amb Groundhog Day i situar-la a ca’ls The Innocents després que hi visquessin The Others, tot servit de manera excessivament atropellada en un primer segment que planteja massa coses i totes elles servides abans de manera més competent com per poder gaudir de la barreja sense un molest mal de cap. Un mal de cap com el que tindré quan una part del meu cervell demani a crits d’anar a veure la pròxima pel·lícula d’en Natali, mentre l’altra li dóna cops per deixar-lo inconscient, ja que assumeix que si hem arribat fins a aquí és que no s’hi pot raonar.

No Comments

Post a Comment