web analytics
 

Häxan

8

Després de més de cent anys costa molt ser conscients del llarg procés d’estandarització i compartimentació del llenguatge cinematogràfic. Ara tenim ben clar què és una pel·lícula de terror o què és un documental, per exemple, i tota pel·lícula que difumina les fronteres entre recursos ho fa de manera conscient i aprofitant-se precisament dels mecanismes que tenim ja ben interioritzats. Evidentment, això no sempre ha sigut així, i Häxan n’és un exemple ben clar.

Filmada l’any 1922, Häxan no és cap pel·lícula de ficció al voltant de la bruixeria. Häxan no és cap documental on s’intenti racionalitzar i explicar de manera satisfactòria el fenomen de la bruixeria en relació als moments històrics en els quals va tenir major prevalença. Häxan és tot alhora, agitat però no barrejat.

Estructurada de manera episòdica, alterna fragments purament documentals en els quals es fa un repàs històric de la bruixeria, dimonis i bruixes, amb d’altres ficcionats, on es fa una representació del fenomen centrat en el judici d’una bruixa. Resulta gratificant veure com la part d’intenció documental és construïda des d’un punt de vista escèptic, apuntant que són representacions de la ignorància en front de fenòmens que la humanitat no podia explicar i manifestacions de problemes mentals no compresos. Alhora, és fins a cert punt desesperant veure com en realitat tampoc hem millorat gaire des de l’edat mitjana, i el pensament màgic i irracional continua tan viu com sempre, simplement canviant el seu aspecte però mantenint els mateixos fonaments.

Pel què fa als segments dramatitzats, aquests no resulten menys interessants, amb una ambientació, escenaris i maquillatge excepcionals i on se’ns presenta el diable com a gran temptador, però també com a gran mentider. Un diable interpretat pel propi director i que acapara les millors escenes del conjunt, com ara un ball de monges sota la seva influència que resulta del tot memorable.

En el que segurament sigui un dels primers trencaments directes de la frontera de la ficció cinematogràfica, l’actriu que interpreta la bruixa jutjada en l’arc principal fusiona les dues aproximacions, cosa que serveix per lligar el pensament màgic de l’edat mitjana amb el de principis del segle XX. Ja llavors era tan impensable com ara que algú cregués fermament en la bruixeria, però tal i com passa ara sense que moltes vegades ens n’adonem, la societat de l’època tampoc s’escapava de la sublimació de la pròpia ignorància en fenòmens aparentment màgics.

Tal i com passa amb moltes de les pel·lícules del primer quart del segle XX, existeixen multitud de versions diferents de Häxan, d’entre les quals destaquen una versió amb els nus censurats i una altra de posterior, sense els fotogrames tintats i amb una banda sonora diferent molt bona i comentada per en William S. Burroughs (més que comentar-la el que fa és llegir els cartells, de manera que en lloc de textos hi tenim la seva veu). Si he aconseguit despertar-vos la curiositat es troba disponible per descàrrega lliure aquí.

No Comments

Post a Comment