web analytics
 

Horns

5

Com són aquests americans. Poden escopir sobre cadascun dels pilars fonamentals de la seva estimada societat (la família, la religió, l’amistat, la comunitat) per desprès tornar sobre les doctrines més puristes i resguardar-s’hi ben cofois. I aquí em refereixo a l’escriptor, en Joe Hill, no pas al director, el francès Alexandre Aja (Haute tension, The Hills Have Eyes, Mirrors, P2), que, tot i que segurament tindrà la seva part de culpa, dubto molt sigui responsable de tanta hesitació moral i cristiana (qualsevol dels precedents esmentats pica fort i sense escrúpols de cap mena).

Molt bé. Tenim l’Ig Perrish (al meu parer, un poc convincent Daniel Radcliffe… Sí, el de Harry Potter) devastat perquè li han mort la xicota i tothom creu que ha estat ell. Llavors, no se sap ben bé perquè, li surten unes banyes així com de gran cabró i es posa resolut a investigar qui és l’autèntic assassí. Al llarg de les seves indagacions remourà prou merda com per adobar els camps de mitja Canadà.

Massa propera al melodrama en algunes seqüències, i a la sàtira, el gag gracioset o la comèdia negra a d’altres, el conjunt esdevé prou confús com per no resultar gaire satisfactori, inclosos aquests flaixbacks constants i, a vegades, del tot innecessaris, que acaben per empipar una cosa seriosa. Entre tantes endebades i ganes de fer mal deixen caure alguna perla grossa com el suggerir que l’homosexualitat és el mal (?) i barregen alegrement conceptes prou irreconciliables com són el bé i el mal, el cel i l’infern, l’àngel i el dimoni.

La salvaria de la crema només perquè el director deixa la seva empremta i savoir faire, evident al llarg de tot el metratge (com no podia ser altrament) però decididament diluït per la naturalesa poc concisa de la història original.

No Comments

Post a Comment