web analytics
 

Hot Milk

2

Hi ha moltes maneres de fer una pel·lícula, però d’entre totes les possibles la més efectiva és, sens dubte, tenir pasta per fer el que et surti dels putos collons. Pasta per pagar el material, pasta per pagar algun nom prou conegut que no tingui escrúpols ni sentit del ridícul, pasta per fer que tothom al teu voltant et digui que la merda que estàs parint és un bonic nadó d’alló més sa i rebufó. Encara que sigui un trunyo de quilos més de cinc. I a en Ricardito Bofill altra cosa sembla que no, però de pasta queda ben clar que li’n sobra per fer tot això i per pagar-se unes clenxes amb el canvi.

De fet, tenir prou diners com per cremar-los, com per fotre’t mitja selva colombiana nas amunt, per fer una pel·lícula o per tot alhora no té per què ser intrínsecament dolent. El que sí que ho és envoltar-te de gent que només et rigui les gràcies o no escoltar ningú més que el teu propi ego. Un ego que amb la polla fora va cridant “més saturació! més drogues! més tòpics! aneu als putos anys seixanta i porteu-me més tòpics per la meva puta pel·lícula! i més cocaïna!”.

Hot Milk és el fill de l’ego i els diners del nen mimat de la premsa rosa espanyola. Un fill que s’alimenta d’estereotips i de brometes pijes. Amb noies de poble munyint vaques. Amb noies guapes i xicots gordos retardats a qui els agrada cosir i per tant no poden ser homes de veritat. Amb suposades bromes de sortir d’armaris i d’esnifar sucre de llustre i de treure llet. Amb noies que han d’anar a Madrit per poder triomfar. Amb noies que acaben a Eivissa. Perdó, volia dir a Ibiza. No sé en què devia estar pensant.

Hot Milk és el fill de l’ego i els diners d’en Ricardito. I com que pel que es veu durant l’embaràs es va posar massa coses nas amunt resulta que li va passar el que acostuma a passar en aquests casos. Que el fill, per molts quilos que tingui, surt irremeiablement subnormal.

No Comments

Post a Comment