web analytics
 

Hush

7

Després de la bancarrota de Relativity Media i la posposició indefinida de l’estrena de Before I Wake, estava prou convençut de no poder veure una nova obra d’en Mike Flanagan fins l’any vinent. Del no res apareix Hush, un exercici de suspens minimalista i humil que, amb només tres elements, manté l’espectador en sostinguda tensió durant tot el metratge. Una casa aïllada al més profund del bosc, una escriptora sordmuda i un assassí misteriós. Una talentosa actriu que construeix un guió neguitós i eficient, treballant en perfecta consonància amb un dels grans directors independents de l’actualitat.

Hush encerta en tot el que falla dins el cinema contemporani. La pel·lícula deriva d’un llibret modest, sense pretensions, narrat a través de l’acció, que evita donar qualsevol mena d’informació supèrflua. Amb quatre pinzellades, l’obra defineix el seu protagonista. Al dolent de la història ni tan sols el caracteritza: només hi figura com l’enigmàtica i temible amenaça que és. La resta? Un meditat i angoixant joc del ratolí i el gat. Exercici esquemàtic, sintètic i flat? Pot ser sí. Pot ser també que defugin d’aquesta mateixa definició tot just cinc o sis títols l’any? Error recurrent, sí. No se tu, però jo crec que, la principal funció de l’entreteniment, és la d’entretenir. Si permet una forma de reflexió i aconsegueix que el públic s’interrogui i es situï a la pell del protagonista, doncs encara millor. Per què demanar més?

No és gens fàcil, no creguis. Marxar sobre un fràgil filferro sense caure en l’autoparòdia ni palesar lo absurd i artificial d’una situació concreta és una gesta que només els millors poden aconseguir. Hush triomfa aquí sense esforç aparent. Per acumulació, aconsegueix picolar les nostres esperances, i ens fa prenunciar una fatal resolució per la nostre pobre víctima. Proporciona també algun alleujament còmic. No gaire, és clar, però suficient per seguir maltractant un espectador que roman esglaiat fins el desenllaç. Un cop allà, no queda res més que llevar-se el barret davant un parany tan ben engreixat, i agrair en Mike que, de tant en tant, beneeixi les nostres retines amb el seu mestratge. Sí senyor! Candidata al premi al millor home invasion movie del 2016, i guardó al director de gènere de provinença occidental més treballador de l’any!

No Comments

Post a Comment