web analytics
Title Image

Into the Badlands

3

Les distòpies estan de moda. La cartellera cinematogràfica i la televisió desborden d’estrenes ambientades en realitats distòpiques. Al cinema tenim les sagues teen de The Hunger Games, The Maze Runner i Divergent, a més de centenars de llargmetratges (ChappieMad Max: Fury RoadTomorrowlandZ for Zachariah). A la televisió també, amb sèries com The LeftoversThe Walking DeadMinority ReportZ Nation o The Last Man on Earth, entre moltes altres. Així que podríem considerar que els afins a la ciència ficció i, en concret, els futurs catastròfics estem d’enhorabona. Però no comencem a bavejar i fregar-nos les mans encara, perquè, aquesta corrent distòpica, xoca frontalment amb un altre fenomen no tan grat: les descarades operacions comercials Made in USA.

Mireu: The Walking Dead s’ha convertit en l’ÈXIT (així, amb majúscules) comercial absolut de la cadena de televisió ianqui AMC. Però, com tot inversor sap, la clau d’una llarga i pròspera carrera empresarial rau en la diversificació. Aparentment, els executius de l’AMC no estan assabentats d’aquesta senzilla estratègia comercial, i s’entesten en invertir contínuament en subproductes, molt semblants entre ells, mentre intenten reproduir l’èxit recol·lectat amb l’adaptació del còmic d’en Robert Kirkman. No contents amb això, s’entesten també en fer-ho sense apostar gaire fort per cap d’aquestes noves propostes, dedicant-hi només una minúscula part dels beneficis obtinguts amb l’article estrella i zero esforç en produir-les. El fruit d’aquest desastrós esquema d’explotació voreja la inconsciència i depara més pèrdues que beneficis. No importa: els valors de producció són tan baixos que es poden permetre gravar una temporada barateta sense vigilar gaire de prop els índexs d’audiència.

L’excusa del (pseudo) spin-off funciona bé per aquests casos. Better Call Saul i Fear the Walking Dead ni tan sols parteixen de trames paral·leles o subtrames de Breaking Bad i The Walking Dead, respectivament. La primera només comparteix un parell de personatges anecdòtics de l’original. La segona es vesteix de preqüela per conviure al mateix hàbitat que en Rick, en Daryl i companyia. Into the Badlands demostra que no cal anar coixejant sobre les crosses que altres ens han fabricat per parapetar-se en l’explotació de saldo. No: només et cal un xinès que sàpiga kung-fu, un grapat d’adolescents i un món distòpic esbossat així, a corre-cuita, sobre un tovalló llardós. La recepta s’arrodoneix amb una miqueta d’acció i sang als primers 5 minuts, per després remoure la resta de l’episodi pilot fins aconseguir una massa grumollosa de drama, insuls i moments ridículs. Es retira del foc i es treuen cullerades d’interès i coherència. Prou. Ja ho tens. Si per un casual goseu menjar-vos aquest producte groller i artificiós, no oblideu la caixa d’Allmax™ per la indigestió, i l’escopidora al costat de la pantalla, pels vòmits ocasionals.

No Comments

Post a Comment