web analytics
Title Image

It Comes at Night

8

It Comes at Night. El què, senyors? La foscor, és clar. Els temors també. I els malsons. La inseguretat coent del que no veu el que la nit amaga. Els fantasmes del passat i del present. Els monstres que repten sota el llit. La malaltia que ens enxampa quan dormim, incauts de nosaltres que dormim amb tots dos ulls tancats. La intimitat de casa nostra i la família, aixopluc i santuari alhora. Presó incondicional quan ve la nit, negra i fosca i tancada tota ella, plena de quimeres estranyes i terribles. Jo i els meus i els altres. Els que aguaiten de portes enfora. Els recels i la desconfiança. La traïció encoberta.

Ah, nanos! Quina magnífica proposta per part del jove guionista i director texà Trey Edward Shults, prou reconegut i no poques vegades guardonat per la seva òpera prima Krisha, del 2015. Quin talent i quina perícia la d’aquest autor, fent seu l’escenari, la perspectiva i l’ambient, que confabulen plegats amb els actors envers un espectador que manté la respiració compungit. Què està passant? No res, no passa. I passa de tot. Què ha passat? Poc importa senyors, el que hagi passat. Les coses estan prou malament allà fora i farem el que podrem perquè segueixin allà, enfora. Com a The Survivalist, s’insinuen els barems d’una situació que requereix fortes mesures de contenció i una disciplina estricta, sagnant. Som nosaltres o són ells, i hem de ser nosaltres. La família que roman unida sobreviu unida. Jo ho sé i tu ho saps. Per això et resignes, ara submís vers els cops i la meva agressivitat escrupolosa. Ho entens i ho acceptes. Saps que no tens alternativa, que tu faries el mateix.

Algunes de les claus per mantenir baixos els costos de producció d’una pel·lícula són aïllar l’acció a una àrea restringida, mantenir limitat el nombre d’actors i construir una línia d’acció senzilla i focalitzada. El risc és que la pel·lícula esdevingui una producció teatral on s’intensifica cada moment i tot el pes recau en la construcció de personatges i relacions interpersonals. Com en Robert Eggers a The Witch, en Shults aconsegueix anar molt més enllà amb la participació d’una ambientació alienant i sufocant, i l’escenari on els seus personatges pateixen la tensió sostinguda d’un joc d’escacs enverinat per les estretors i la suspicàcia. Un personatge més que impregna les parets i fa estranyes i perilloses les portes i els mobles de casa.

Tibant i meravellosament actuada, It Comes at Night esdevé una fascinant il·lustració de la brutalitat instintiva de la voluntat de sobreviure i els errors que podem acabar cometent atiats per la por. Agafeu-vos que fa baixada.

Tags:
No Comments

Post a Comment