web analytics
Title Image

John Wick

John Wick

5

En contraposició al cinema de detectius i altres agents de la llei, herois mundans que llueixen rutilants plaques daurades, existeix un subgènere, antagonista en essència, que parla de la vida i sort d’aquests personatges que maten a traïció per un grapat de bitllets. Es tracta dels sicaris, els assassins a sou. No sé vosaltres però jo és escoltar la paraula sicari i frisar. Sicari. Sona bé i tot. Sicari. Creieu que me l’acceptarien com a nom propi?

La història del cine està farcida d’obres que centren el seu discórrer en l’engrescadora figura del botxí assalariat. Films que parlen de com viuen sempre al dia, sempre disposats a desaparèixer. Sempre preparant el darrer cop mortal. Dels turbulents cercles que freqüenten i les amistats, necessariament efímeres, invariablement intenses. De com treballen, com maten. Ara, com no podria ser altrament, les úniques que em venen al cap són blockbusters del calibre de Assassins o Hitman. Léon. Collateral. The Bourne Identity. Nikita. Hanna (molt gran aquesta). A History of Violence (gran, molt gran). I sumant.

És la fosca figura de l’assassí a sou, el llop solitari, l’implacable portador de mort. Pels que no combreguen amb el noble ofici de botxí, tan antic, si no més, com la prostitució, existeixen alternatives que enfoquen l’angular pel costat de la víctima. Aquí el hitman no és ben bé el protagonista, però com si ho fos. Tots recordem Things to Do in Denver When You’re Dead o No Country for Old Men, per posar un parell d’exemples, amb dos dels sicaris més esgarrifosos que ha parit la industria del cine actual.

I ara ve aquest bon jan i millor actor per donar vida un tal John Wick, un hitman que surt del no res amb força (molta) i temprança (no tanta) per donar-nos un bon parell de clatellades visuals, coreografiades amb delit. I compte que ve per fer-se tot solet la màfia russa de Nova York, en un dels body count més hipnòtics que he vist darrerament, amb sang abundant i infinitat de bales.

Deixeu que us expliqui una mica. En John Wick és el puto amo. En John Wick és un assassí centrat, compromès, disciplinat i implacable, i un amant dels animals de companyia. En John Wick es l’home del sac, el baba yaga de la màfia russa. Més encara: en John Wick és el paio que envies per matar el puto bogeyman. Mira tu que una vegada va matar tres tius en un bar amb un bolígraf, així, zasca!! (risses). Te’l mires i el veus tan faltat d’esma i trist i escanyolit, pobret. Però no, no fillet meu de l’ànima i la mare que et va parir, no. Decididament, no hauries d’haver tocat els collons d’en John Wick.

No Comments

Post a Comment