web analytics
Title Image

Killers

7

La col·lisió de les cultures indonèsia i japonesa augurava un festí de magnes proporcions. Tot i això, el començament poètic em va despistar. Però no us espanteu perquè als Mo Brothers els agrada confondre i descol·locar al seu públic, saltant alegrement de gènere en gènere.

Una persecució bosc a través, tallada per espasmes de soroll, trenca un assalt sensual a ritme de música clàssica i dóna pas a una crua i brutal escena de torture-porn. Inquietant interludi que precedeix la història d’en Bayu, un periodista de Jakarta obsessionat amb denunciar els tripijocs d’un perillós xoriço local. El seu rebuig inicial a la violència s’anirà transformant en fascinació, al descobrir per Internet els vídeos d’un despietat assassí en sèrie japonès.

Killers aconsegueix fascinar l’espectador amb els seus sobtats esclats de violència, de la varietat obliqua i realista, la que t’estomaca, gràfica, com la d’en Kim Ki-Duk, i aleatòria, com la d’en Kitano, imbuïda de fatalitat i patetisme. Els protagonistes fins i tot arriben a despertar simpatia, pel ridícul d’algunes situacions (el robatori al taxi, la trobada amb els policies) que equilibra i fa suportable la seva visió distorsionada del món.

No espereu pas pietat per part dels Mo Brothers, no en aquesta epopeia implacable sobre la fascinació que exerceix la violència. La seva mirada negra i cruel esquartera els conceptes d’idealisme, amor i amistat amb naturalitat i contundència. I ho fa amb una narració fluïda, visualment elegant i sòbria, en poc més de dues hores que passen fugaçment.

Em fa pena que, per la seva cruesa, potser no vagi a tenir la repercussió que aquesta joia asiàtica mereix. Si bé reconec que el cinema procedent d’Àsia és d’un regust estrany pel consuet paladar occidental, m’alegra que vagin filtrant-se mostres del mateix a la cartellera, tot i que propostes tan radicals i interessants com Killers siguin difícils de digerir i només hagin de ser apreciades per un reduït nombre de fans.

No Comments

Post a Comment