web analytics
 

Kingsman: The Secret Service

7

Imagino en Mattew Vaugh (Stardust, Kick-Ass, X-Men: First Class) com tot un gentleman londinenc, patriota, monàrquic, diplomàtic i conservador. Dels que beuen la tassa de té puntual a les quatre de la tarda. Així i tot, l’autor té també aquest puntet d’irreverència cínica i agressivitat lasciva que despunta en les seves obres de tant en tant, casual i tímidament, sí, però en la línia de les pel·lícules produïdes al país anglosaxó. De fet, és evident que, a diferència de les produccions ianquis, als UK, com a la resta d’Europa, no s’estan pas d’hòsties. Però, allà, sempre des del respecte i l’elegància, compte. Vorejant l’esnobisme.

Al tros de blockbuster que ens ocupa, una adaptació desbordant de vitalitat i energia del còmic que en Mark Millar (Kick-Ass) i en Dave Gibbon publicaren l’any 2012 (Icon Comics), la temprança i classe dels Bond, James Bond, intercepta l’agressivitat calculada i decididament homicida dels Bourne, Jason Bourne, per definir aquesta organització secreta al servei del bé i el patriotisme britànic, els Kingsman. Els homenatges a produccions antigues i modernes no es limiten a aquests militants de ficció i encara trobarem més d’una picada d’ullet als Men in Black (el carlí d’ulls esbiaixats, l’arsenal), World’s End (la baralla al pub, el format de les seqüències de lluita), Invasion of the Body Snatchers, Austin Powers i Unbreakable (l’afinitat entre extrems oposats, l’aparent feblesa i els recursos del dolent). Les referències amalgamen a la perfecció amb la satírica confrontació entre l’Amèrica dels McDonald’s (amb un Samuel L. Jackson diferent, irreconeixible) i l’aristocràtica Anglaterra de les tradicions recalcitrants i l’esnobisme (Colin Firth, Michael Caine). Entre conservadorisme i modernitat. Entre la continuïtat i el canvi. Entre el bé i el mal.

Tot i acceptar un elevat grau d’aquell convencionalisme naïve que sovint tant ens disgusta (el paradigma del deixeble rebel, el que és diferent i prospera, la superació personal, la clara distinció de rols entre bons i malvats), i algunes endebades supèrflues, poc definides o clarament desaprofitades (el reclutament, la instrucció, la resta de reclutes, la millor de la promoció), el film conté, a més de les engrescadores referències, seqüències de violència extrema que faran les delícies dels que volem veure sang i membres cercenats quan a la lluita s’inclouen estris trinxants. Només per la brutal seqüència de l’església, la pel·lícula bé mereix un alegre visualitzat, amb una cervesa glaçada a la mà i els calçotets al cap. This IS that kind of movie bro!

No Comments

Post a Comment