web analytics
Krampus
mirem pel·lícules. bevem cervesa. parlem de cinema. bevem més cervesa. mirem més pel·lícules
cinema, pel·lícules, terror, ciència-ficció, sci-fi, horror, cine, fantasia
30646
post-template-default,single,single-post,postid-30646,single-format-standard,stockholm-core-1.0.3,select-theme-ver-5.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,side_area_uncovered,wpb-js-composer js-comp-ver-5.7,vc_responsive
Title Image

Krampus

6

En Pere i jo discutíem recentment sobre les limitacions del gènere pornogràfic i les possibles solucions al caràcter excloent del mateix. Sí, en Pere i jo, a vegades, tenim molt poca feina. El cas és que tolerem bé el component dramàtic dins la comèdia, o el romanticisme en una de terror, però som incapaços d’anticipar la simbiosi genèrica quan un dels gèneres inclou sexe explícit a cabassos. Sí, ja sabeu: penis, vagines, penetracions i alegres fel·lacions rodades en primer pla. Coses divertides com aquestes. Em sembla que, al capdavall, depèn molt dels que fan pel·lícules i la seva moralitat (difusa). Per molt que ens hi encaparrem, els actors i les actrius disposats a fotre un bon clau davant la càmera potser no hagin sortit de cap escola d’interpretació. Es possible que els directors i guionistes del ram tampoc siguin els més indicats per perfilar grans i complexes històries d’acció, terror o ciència ficció, entre còpula i còpula. Què collons, és molt probable que ni tan sols el seu públic potencial esperi gaire res més complex que la trobada casual entre dos desconeguts. I sexe ben explícit, és clar: “Oh, perdona, t’he fotut mà? No me n’havia adonat!”. “ No, no, tranquil, si no passa res. A veure que tenim aquí? Oh! Quina gran p…!”. Bé, ja m’enteneu. Al contrari que el manga, el porno no dóna per més, què hi farem.

Sí que hi ha promiscuïtat entre la resta de gèneres. Aplaudim amb fervor els westerns quan no es limiten a l’acció i inclouen thriller (The Hateful Eight) o drama (The Homesman) o horror (Bone Tomahawk). Anem sumant etiquetes i aviat trobem pel·lícules sota classificacions que, temps enrere, podrien haver estat considerades fins i tot excloents.

Krampus, per exemple, comença en forma de comèdia a l’ús, tan incisiva primer (la seqüència inicial és absolutament delirant), com innocent, alegre i desenfadada desprès, a l’estil de, què sé jo, Home Alone. Desprès, però, permuta en una història de terror absolutament colpidora, apropant-se i superant encara el mal rotllo que destil·laven els elfs vells de Rare Exports – A Christmas Tale i aquest Santa Claus cornut, monstruós i gegantí, de presència difusa, que rubricava la producció noruega. Potser, l’atmosfera tenebrosa d’aquell magnífic The Babadook fustigant famílies monoparentals faria més justícia a l’horror assetjant que aquesta producció amaga primer, rere una introducció en forma de comèdia domèstica clàssica. Les monstruoses joguines, els ninots de neu i aquests petits essers de malson que acompanyen en Krampus, juntament amb el caràcter opressor (The Mist), qüasi lovecraftià, de l’escenari en el que actua l’entitat perversa, faran les delícies dels incondicionals del gènere fantàstic i de terror.

Dos detalls estètics molt a tenir en compte, la forma amb la que els autors eviten a voluntat l’ús de (gaires) efectes digitals, utilitzant majoritàriament artefactes, ninots, marionetes, disfresses i engrescadores màscares de l’escola Jim Henson, i aquesta encisadora història d’accent germànic, explicada a la vora del foc i excelsament representada per foscos dibuixos animats. Un bon punt d’inflexió pel canvi genèric, en aquest cas, deixant enrere ja definitivament qualsevol rastre d’humor. En l’aspecte argumental, i també sumant punts, tenim l’aparent aleatorietat amb la que els diferents personatges van sucumbint a l’horror, fins arribar a aquesta recta final, un xic precipitada, i el gran Krampus, mostrat en tota la seva estètica i inquietant esplendor, lleugerament encarcarada. Recomanada, com dic, pels incondicionals del gènere de terror i els joves cínics que han deixat de creure en l’esperit nadalenc, tot buscant entitats més fosques i poderoses que facin realitat esbiaixats desitjos de rancúnia i odi contingut.

No Comments

Post a Comment