web analytics
 

Marató Esclatacaps

Fer una marató és sempre una festa, però també un cúmul de maldecaps. Després de fer-ne vint ja tenim el mecanisme de preparació bastant estandaritzat i ens surt de manera pràcticament mecànica, com si fóssim obrers en una cadena de muntatge. No és que cregui que us interessa, però em ve de gust fer-vos-en cinc cèntims, de la gestació.

Des de fa temps tenim un catàleg de maratons potencials que utilitzem per, quan decidim que ja és hora de fer-ne una de nova, fer una llista de candidates. Prenent-la com a base, tots els implicats fem una votació d’on en surt la marató que haurem de gaudir/sofrir. No us xerraré quines eren les candidates, però l’escollida va ser la marató titulada mindbenders i rebatejada esclatacaps.

D’esprés d’escollir el tema comença la feina més feixuga, que és recollir totes les pel·lícules que poden englobar-se, encara que sigui de manera tangencial, en la temàtica d’elecció. Això implica primerament tenir ben clar què s’ha escollit veure. Molt bé, volem una marató mindbenders, una marató que ens faci esclatar el puto cap, això què implica? Què hi veurem? Volem pel·lícules que no s’entenen? Volem pel·lícules lisèrgiques? Volem pel·lícules que impliquin un important consum de drogues a una banda o altra de la pantalla? He de dir que normalment no passa, però en aquesta ha sigut la tasca més feixuga i que no s’ha acabat resolent amb un consens clar, de manera que tot i que el fil hi és clar presenta evidents fluctuacions, saltant del thriller enravessat a l’onirisme al wtf (què polles?) al no-reason a la psicotròpia.

I què?

Una vegada conclosa la llista hi ha una nova ronda de votacions. Aquesta vegada cada implicat podia repartir 1 o 2 o 3 punts fins a un màxim de 25 entre les seves candidates preferides, més una pel·lícula fixa que entrava de manera directa a la programació. Després de recollir els vots (els responsables som els tres firmants del korova kino bar) en van sortir tres pel·lícules fermes i nou que tenien entre set i cinc punts. Massa minuts.

Pel que fa al filtre i la programació jo en sóc l’únic responsable. Les maratons comencen sempre a les deu del matí i s’acaben a partir de les dues, a les deu del matí de l’endemà si ens tornem a sentir joves. Cal anar amb molt de compte per evitar que la gent s’adormi a la nit i per fer que les pel·lícules més interessants estiguin ben repartides. Crec que amb el material de partida que tenia me n’he sortit bastant bé. Jutgeu-ho vosaltres mateixos.

les pel·lícules
1000
 the last wave (austràlia, 1977)

Darrerament el cinema fantàstic australià s’ha postulat com un dels més directes i sanguinaris del món. Fa gairebé quaranta anys s’aprofitaven els paisatges del continent de manera tan efectiva com ara, però la sang hi era innecessària i substituïda per onirisme i perplexitat. Una pel·lícula diferent de qualsevol que hagueu pogut veure abans, com esperem que siguin la majoria d’aquesta marató.

1200
a field in england (regne unit, 2013)

La història d’Anglaterra és tan plena de guerres i episodis violents com la de qualsevol país europeu, vulgui ser-ho o no. Un dels millors directors del fantàstic actual parteix d’una batalla d’una guerra britànica per portar-nos d’excursió per un camp on res és el que sembla. Podem menjar bolets o podem matar enemics, però difícilment en podrem sortir de manera satisfactòria.

1345
una pura formalità (itàlia, 1994)

Hi ha res millor per fer esclatar caps que les històries enravessades d’amnèsics i assassinats misteriosos? Jo dic que no. I que si hi sumem en Polanski, en Depardieu i en Tornatore ja tenim un poker vencedor.

1545
enter the void (frança, 2009)

No us mentiré. Mai ho he fet.
Enter the Void és una pel·lícula extrema, poc convencional, llarga i allargada. La primera vegada que la vaig veure se’m va indigestar però em va deixar amb unes ganes terribles de repetir. Dues hores i mitja d’experiència extracorpòria us deixaran, de ben segur, trasbalsats.

1830
papurika (japó, 2006)

Una màquina que permet convertir la ment humana en una orgia de fantasia onírica és controlada per una ment criminal i utilitzada contra aquells qui pretenen d’aturar-lo i recuperar l’invent.
Una meravella visual amb una imaginació desbocada.

2015
2015 time lapse (estats units, 2014)

Què faríem amb una màquina del temps? Perdre’ns per les línies temporals i acabar amb el cap rebentat intentant compondre’n un diagrama entenedor. Per sort, aquí només hi viatja informació, en el temps. A una colla d’amics els cau a les mans un aparell que pot prendre imatges de 24 hores en el futur.
Per tant, tot sembla indicar que conservarem el cap, cosa que amb Primer no ens hauria passat.

2215
hausu (japó, 1977)

Per anar-hi a buscar perplexitat i psicotropisme el millor lloc del món és, sens subte, el Japó. Aquesta meravella té tots els elements necessaris per mantenir-nos en un estat d’estupefacció constant. Just el que necessitem.

2345
coherence (estats units, 2013)

Una de les sorpreses del penúltim festival de Sitges és aquesta pel·lícula de baix pressupost que s’inicia amb el pas d’un cometa mentre tres parelles benestants fan un sopar. Després d’un tall de llum veuen que tot el barri continua a les fosques excepte una casa propera.

0115
altered states (estats units, 1980)

Drogues al·lucinògenes, deprivació sensorial i imatges religioses en un mix inclassificable firmat per en Ken Russell, autor d’altres meravelles de l’estupefacció com The Devils i The Lair of the White Worm.

la normativa

I tal i com mana la tradició, ara la pilota és al vostre teulat. Només cal que tingueu en compte la normativa que regeix l’acte.

– La sessió tindrà lloc a casa meva. Carrer Girona 29-31, 2n8a de Bàscara (l’Empordà és uno i no sincuentaiuno). Una mica abans de les deu del matí s’obrirà, i es mantindrà així perquè en feu un ús lliure fins la matinada. Això significa que en qualsevol moment la podeu creuar en el sentit que us resulti més plaent.

– Els regents del Korova Kino Bar començarem puntualment a les deu el visionat de la primera pel·lícula de la marató. Quan aquesta acabi continuarem amb la segona. I així anar fent fins a l’última. Quan aquesta darrera finalitzi es donarà per conclosa la marató. Ja sabeu que ningú és obligat a mantenir-s’hi les disset hores, podeu veure’n una, dues, tres, quatre o fins a nou si sou tan valents i inconscents com nosaltres.

– La nevera serà tan plena de cerveses i els armaris d’aperitius i similars com la meva butxaca d’aturat m’ho permeti, però com de costum no cal dir que qualsevol ofrena, delme o mostra de vassallatge serà benvinguda.

– Tenim una pantalla de plasma de cinquanta polzades, un bon sistema de so, vistes a un camp amb cabres i un sofà parcialment reclinable que podrà ser conquerit pels primers assistents. Per tota la resta hi haurà cadires (oferta vàlida fins a esgotar-ne les existències).

– Una altra tradició ja ben assentada és la de defenestrar a la italiana manera tot aquell qui emeti queixes sobre els continguts de la marató. Abans del camp de cabres hi ha una riera canalitzada amb un llit de formigó que sembla prou empordanès. Ja us ho fareu.

– Hi seran benvinguts: cordovesos (places limitades a un cordovès), donzelles promeses i el Conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

– No hi seran benvinguts: gent que tingui l’HomeoPhone instal·lat, al·lèrgics al pèl de gat i en Martí Anglada.

l'emplaçament
1 Comment
  • Paco

    24 de juny de 2015 at 01:53 Respon

    “… a día de hoy tenemos los conocimientos suficientes para saber que la esencia de la acción de estos medicamentos está en la Física Cuántica”. Això sí que és esclatacaps, wtf, mindbender. Qui els va parir

Post a Comment