web analytics
 

Melanie: The Girl with all the Gifts

4

En alguna de les assignatures de la carrera, no sabria dir si botànica o etologia, vaig sentir a parlar per primera vegada dels cordíceps. Els cordíceps són una filigrana evolutiva, uns fongs paràsits que infecten insectes i altres artròpodes. Erugues, vespes, llagostes, aranyes. Possiblement l’hoste més interessant siguin les formigues. Quan el fong aconsegueix penetrar l’exosquelet envaeix el sistema nerviós de la formiga i en modifica el seu comportament. Fa que abandoni el niu però que no marxi gaire lluny, s’enfili a una fulla i en quedi penjada per les mandíbules. Una vegada fet això, el fong continua el seu creixement consumint la formiga fins a desenvolupar el cos fructífer que eclosiona alliberant les espores de tal manera que caiguin suaument sobre la resta de la colònia.
Un fong capaç de consumir i controlar els cervells d’insectes privant-los de voluntat. Vaig obrir uns ulls com taronges i el meu cap em va començar a projectar pel·lícules de zombis on els cordíceps tindrien la capacitat d’infectar humans. Vaig començar a salivar.

The Hallow (2015) va fer una primera aproximació bastant satisfactòria al tema, tot i que sense referir-s’hi obertament. Ja era només qüestió de temps que ens arribés una pel·lícula com Melanie: The Girl with all the Gifts (2016). Una infecció fúngica, a la qual s’explicita que es tracten d’uns cordíceps, converteix la majoria de la població humana en bèsties voraces sense voluntat. El que sempre n’hem dit zombis. En unes instal·lacions militars s’educa un grup de nens tan especials com perillosos.

Fa dos anys la vencedora del Festival de Sitges va ser I Origins (2014), una pel·lícula que fusionant elements científics amb xarlataneria new age va aconseguir fotre’m de mala llet per com n’havia sigut de mandrosa a l’hora de documentar-se mínimament, més enllà de buscar una mica de vocabulari biotecnològic que li permetés posar moltes vegades gen o pcr o polimerasa o enzim al guió. Estèticament excel·lent, amb un desenvolupament ben treballat i unes bones interpretacions, la manca de treball de fons me la va fer odiar.

Melanie: The Girl with all the Gifts pateix del mal complementari. Basada en una novel·la destinada a un públic adolescent, el treball de documentació és notable. Tot i algunes llicències per acostar els infectats als zombis, que ja coneixem i ens són fàcilment reconeixibles (jo hauria preferit veure aberracions morfològiques properes a The Last of Us, un videojoc de terror on també cal combatre humans infectats per cordíceps), la infecció i el seu cicle de dispersió resulten creïbles. Fins i tot més enllà d’això, una de les escenes que intueixo que es trobaran més ridícules té tot el sentit en etologia de primats i depredadors en grup. Però quan és l’hora de bastir un relat coherent i fer avançar de manera atractiva la història el director fracassa estrepitosament, desenvolupant tediosament un camí avorrit cap a un final precipitat que en cas d’haver alliberat amb criteri tot el seu potencial podria haver esdevingut icònic. Podria.

No Comments

Post a Comment