web analytics
 

Mission: Impossible III

7

En J. J. Abrams (sí, el de Lost, i també el de Super 8 i Star Trek Into Darkness) va redreçar una mica la tendència a la baixa que en John Woo (Face/Off, Paycheck) va insuflar a la segona entrega de la saga Mission: Impossible.

Tornem a tenir l’agent especial Ethan Hunt (l’incombustible Tom Cruise, pel que sembla que el temps no passi) corrent amunt i avall com un posseït, i engaltant amb convicció i solvència missió impossible rere missió impossible. Repeteix l’equip de professionals de rigor, aquí (encara) més en segon pla (vols dir que no s’ho podria fer tot solet l’amic Ethan?), i s’afegeix una mica de drama (tampoc gaire) quan al protagonista li segresta la dona el dolent d’aquesta entrega, encarnat pel sempre convincent Philip Seymour Hoffman.

Deixant de banda les hòsties més sonores al criteri lògic (la seqüència del paracaigudes és especialment demencial) i la naturalesa elàstica del temps (sempre en contra, però, qüasi sempre, suficient – però per poc), el frenesí de la trama fa certament difícil que un s’avorreixi o pugui arribar a indignar-se per les llicències que s’agafen amb les lleis de la física, la química, la biologia, l’antropologia, la balística, la dialèctica i altres moltes disciplines. Podem perdonar i perdonem fins i tot el molt precipitat final de festa.

Per cert, per quan un cara a cara entre l’Ethan i en Jason Bourne? Eh? EH?

1 Comment

Post a Comment