web analytics
Title Image

Monsters: Dark Continent

Monsters: Dark Continent

«És d’ells»

Sóc plenament conscient que a vegades no miro les pel·lícules en les millors condicions possibles. Em veig temptat de dir, omplint-me la boca de condescendència, que moltes no mereixen la meva atenció absoluta, de manera que és culpa seva si de mica en mica es van veient relegades a un segon terme o tenint els meus sentits en custòdia compartida. A vegades, però, no hi ha condescendència ni polles que valguin i acabo amb la sensació d’haver sigut tan injust com subnormal i que, com a càstig, m’he perdut una joia o com a mínim una bona pel·lícula. Amb Monsters em va passar això segon. No recordo el context amb exactitud, però sí que tinc ben clar que la vaig mirar al despatx, a la pantalla de l’ordinador (puc adjuntar proves gràfiques de la possessió del DVD, senyors de la policia) i amb el portàtil al costat. Em vaig avorrir fins a l’extenuació, però a mesura que hi he anat fent voltes m’he anat convencent que en vaig ser l’únic culpable, tot i que encara no he tingut o no he volgut tenir l’ocasió de comprovar-ho de manera inequívoca.

Curiosament, em vaig trobar la seva seqüel·la en un escenari oposat. A Sitges. Feia una bona colla d’anys que no anava a cap marató de diumenge i vaig optar per la del Retiro tenint en compte que acostuma a ser l’escenari on hi tinc les alegries més grans. Puto error. Monsters: Dark Continent va tenir tota la meva atenció. Més de dues hores dels meus sentits.

Una de les expressions que suporto menys a l’hora de parlar d’una pel·lícula és “he perdut dues hores de la meva vida”. Amb Monsters: Dark Continent no vaig perdre dues hores de la meva vida. Vaig dedicar dues hores de la meva vida a fer una cosa poc agradable. Rebufar. Mirar a banda i banda. Cagar-me en la reputíssima mare de molta gent que no conec i que viuen molt lluny però les seves putes mares són unes putes. Putes. Vaig dedicar dues hores de la meva vida a mirar un cony de pel·lícula de la qual no se’n pot aprofitar absolutament res. Un porc invers. Ni els actors, ni els efectes especials, ni el missatge que supura. Fins i tot l’excel·lent disseny dels monstres alienígenes se subverteix convertint-lo en una paròdia.

No vull que em tornin les meves dues hores. Segurament les hauria destinat a beure cervesa o a mirar una pel·lícula, segurament encara més dolenta. No acumulo prou supèrbia com per creure que el meu temps és massa interessant com per no ocupar-lo amb menesters merdosos. Només vull una cosa. Tornar a mirar Monsters d’una puta vegada i confirmar que si em va avorrir va ser per culpa meva, mentre que si aquesta segona part m’ha incendiat “és d’ells”. Fills de puta.

No Comments

Post a Comment