web analytics
 

Mutants

7

L’afany innovador dels francesos invoca produccions que passen per originals quan no ho són en absolut. D’aquesta manera, una història de zombies rabiosos convencionals ([REC], Rammbock, World War Z) es ven sota el títol de Mutants. Quina estranya formalitat o dèria provocà el rebuig del gènere original per rebatejar una producció que, d’altra banda, no canvia pràcticament res del conegut format i forma? Diferenciar-se així del producte eminentment anglosaxó (28 Days Later, 28 Weeks Later)? Probablement fos això. Més probablement no ho sabrem mai del cert.

Sigui com sigui, la pel·lícula en qüestió està notablement filmada i la història és prou interessant com per no ressentir-se gens de les possibles comparacions ocioses. Des del primer minut, el film marca una línia d’acció clara i típicament francesa. Nois, això serà brut. Això serà cruel, dràstic, dramàtic i imprevisible. Hi haurà sang i fetge a dojo, i no us encapritxeu gaire de cap dels personatge que tots lleparan molt i molt abundantment.

Tenim un virus. Tenim una pandèmia recent. Tenim una mena d’apocalipsi imminent. Tenim zombies… Ui, no, perdó: tenim mutants que corren que se les pelen, mosseguen sense gana, i esbudellen emportats per imponents pulsacions homicides els que encara no s’han transformat. I tenim, és clar, gent intentant sobreviure com sigui a la inhumana horda, sigui sols o acompanyats.

Res a dir, altra cosa que no sigui la recomanació formal de la producció francesa, i dir-li al director de la mateixa: noi, que ho has fet prou bé, però que és el mateix, que, de veritat, que per molt francès que siguis, no calia canviar-li el nom als zombies dels de tota la vida!

No Comments

Post a Comment