web analytics
 

My name is Bourne, Jason Bourne

Poques produccions audiovisuals són tant del gust del gran públic com les ficcions que tracten les aventures i desventures dels agents secrets, entès per agent secret l’actiu militar entrenat per una agència d’intel·ligència per dur a terme tasques especials a l’ombra de qualsevol estat, comtat, municipalitat, govern federal o tribal. Els agents secrets tenen llicència per matar, robar, falsificar, coaccionar, segrestar i torturar en nom de l’organització que els té empleats i el seu propi barem de decisió i acció. Els agents secrets actuen molt per sobre de la llei, emparats pels poders de l’agència a la que han consagrat la seva existència. La vida de l’agent secret és una vida convulsa, sovint dividida (True Lies, Mr. & Mrs. Smith, The Americans), sempre frenètica i emocionant. L’agent secret ha de viure preparat, disponible i alerta. És una vida fascinant que aclapara el cel·luloide amb ingents dosis de drama, intriga, aventures i tones d’acció ininterrompuda. Un còctel molt del gust del contertulià de les sales de cinema. Un còctel que es serveix agitat, que no barrejat.

Entre els agents especials cinemàtics, un de ben emblemàtic, potser, dels primers en passar a l’escena televisiva, és en Bond, James Bond. En Bond és el protagonista d’una llarguíssima sèrie de novel·les, pel·lícules, còmics i videojocs en els que protagonitza les seves pròpies missions com a Agent 007. Aquest personatge de ficció creat pel novel·lista anglès Ian Fleming va passar a la gran pantalla al 1962 i ja des de llavors que no l’ha deixat. La seva professió li atorga la denominació d’agent encobert amb llicència per matar, afiliat al servei d’intel·ligència britànic, més conegut com MI6. Menys en el cas del seu darrer relleu cinematogràfic, el goril·la albí amb cara de pomes agres, en James Bond és alt, esvelt, morè, guapo i carismàtic; extremadament astut, solvent i perspicaç. Foc per les dones i fred acer pels homes. Tot un gentleman londinenc; un galant i un conquistador. Un Don Juan Tenorio. Un líder nat inapel·lable. L’Agent 007, per la seva banda, manté totes les aptituds del seu alter ego social, afegint al còctel la suspicàcia i la sang freda necessària per matar. La manca d’escrúpols, per Déu i la pàtria, i amen.

 

En James Bond és també un masclista ranci i prepotent. Un esnob. Un conservador intransigent i un racista. El personatge ha quedat obsolet en la seva essència primerenca, i tot i l’operació de cirurgia estètica que el doctor Hollywood li ha volgut fer. En Daniel Craig no és el James Bond que molts coneixem i estimem. Ni l’és ni el podrà ser mai. Un (altre) Agent 007, sí, d’acord. Potser. En James Bond, no. En James Bond d’en Sean Connery, en Timothy Dalton o en Pierce Brosnan és l’autèntic Bond. Un que va tenir la seva època daurada. Un que va conèixer el seu naixement, un període de creixement, la maduresa i l’obsolescència previsible, que no programada. Passa que l’escenari d’acció i l’enemic iconoclàstic de l’agent secret han canviat. També ho ha fet la composició de les sales de cine i els perills que amenacen el nostre estil de vida occidental. El teu i el meu. El de tots.

L’Ethan Hunt d’en Tom Cruise a Mission: Impossible és un relleu plausible, actualitzat; més afí i conforme als barems socials del segle XX cap endavant. És un agent secret més intel·ligible per la classe mitjana imperant. Aquest ja no treballa completament sol. És més social i sociable; més proper i vulnerable. L’agència que sufraga l’Ethan Hunt, la Impossible Mission Force, és una agència d’intel·ligència del govern dels Estats Units de Nord-Americà. Dels Estats Units pel i amb el món, salvant-nos dels nostres enemics. Dels teus i els meu. Els d’Amèrica. Els de tots.

Hi ha una característica fonamental que separa els dos agents secrets esmentats d’una munió de col·legues seus menys afortunats. Com als Men in Black, els G.I. Joe o els Kingsman de l’escena cinematogràfica, la quinta essència de l’heroi en qüestió és l’agència secreta que el recolza i el mima amb arsenal abundant i pioner, personal de suport i informació de caràcter eminentment confidencial. N’hi ha que no tenen tanta sort. Aquests són sovint els que més ens agraden, els que es rebel·len contra la mà que els acarona. Una mà cobejosa, no tan justa com un esperaria. Sovint, mesquina i cruel. Abans d’arribar als corsaris i altres mercenaris, els assassins a sou de Interview with a Hitman, Assassins o Léon, llops solitaris sense passat, present ni futur, trobem els renegats que s’oposen a les opcions de l’agència secreta que els té reclutats. Com a Hitman, Hanna o American Ultra, pugem un esglaó en aquesta relació laboral, ara convertida en familiar: l’agència secreta pareix el monstre. El monstre s’adona del que és, del que li han fet. El monstre, ara marginat, atempta contra l’agència. L’agència es torna amb virulència, enviant-li més monstres. Foc contra foc, i nosaltres que ens fem unes risses amb tot plegat.

L’any 2002 vam conèixer en Jason Bourne a The Bourne Identity. Es tractava d’un d’aquests agents rebels, un solvent assassí i un pària. Un desmemoriat trist i taciturn que aviat es trobaria empès a lluitar per sobreviure, encalçat per l’agència d’intel·ligència que l’havia creat. Correctament representat per un Matt Damon jove, combatiu, entregat i convincent, l’aspecte indefens d’aquest personatge aparentment desvalgut i les seves notables aptituds ràpidament ens van conquistar. Des d’aquella primera entrega hem viscut un Jason Bourne canviant. El personatge ha anat evolucionant, madurant i envellint amb el seu actor fetitxe durant un total de cinc entregues, intercanviant la pell en una única ocasió. Ahir vaig veure al cine la seva darrera i més actual versió, la més deplorable de totes. Avui he pensat que seria una interessant gesta fer una ràpida ullada a tota l’antologia prèvia, per deixar constància escrita d’aquesta tèrbola evolució. Just for fun. Ho escolteu? Sonen els primers acordes de Extreme Ways, d’en Moby. Això ja ha començat! Va, vinga, som-hi tots: Extreme ways are back again / Extreme places I didn’t know / I broke everything new again / Everything that I’d owned

Tags:
No Comments

Post a Comment