web analytics
Title Image

Network

7

Al meridià d’aquest cicle Lumet que la Filmoteca de Catalunya apropa als Cinemes Truffaut de Girona, trobàrem Network, una comèdia negríssima en la que el cineasta novaiorquès utilitza un presentador televisiu com a messiànic Zaratustra histriònic per arremetre contra no pocs aspectes de la televisió i el seu públic.

Quan el periodista Howard Beale (Peter Finch) fa coneixença de la decisió de la cadena de prescindir dels seus serveis, anuncia en obert que, desprès de 25 anys treballant-hi, es llevarà la vida durant el darrer dels seus reportatges. L’exabrupte és enregistrat amb delit per l’audiència, que comença a repuntar inexorablement. La cadena buscarà treure’n bon profit, exprimint encara aquesta “segona vida laboral” del vell presentador. La situació s’enfilarà per rumbs que ratllaran l’absurditat més hilarant, mentre un Lumet desbocat, cínic i revulsiu ens alliçona amb duresa i alegria sobre com estan les coses.

Network es construeix com una àcida crítica al canvi de paradigma en el món de la televisió i, per extensió, altres aspectes de la societat occidental. La banalització del fenomen i corrupció del missatge en pro de l’espectacle són el tret de sortida i tornada recurrent d’aquesta producció, així com a Nightcrawler, per exemple, en constituïa el missatge fonamental. El guió, d’en Paddy Chayefsky, va, però, força més enllà, i la que ens ocupa repassa aspectes més aspres i insidiosos del ens televisiu, incloent-hi el domini de la lògica comercial per sobre la veracitat informativa i les actituds revolucionaries (les seqüències que inclouen militants de l’exèrcit ecumènic són delirants en aquest sentit), i el control i la cohesió social que aconsegueix com a instrument propagandístic, mitjà encobert per tal de mantenir els pilars bàsics del sistema polític i econòmic establert. El film reflecteix així un món despietat en el que tots manipulen, tergiversen, conspiren i calculen. Una societat freda, desproveïda de sentiments (esplèndida Faye Dunaway, en el paper de treballadora ferotge, competitiva i abnegada), consideració ni ètica, en la que només compten les audiències i els balanços de resultats (immillorable Robert Duvall com a furibund cap de reporters).

I, al mig de tot plegat, en Howard, un pobre boig alcoholitzat i depressiu que aconsegueix remoure els fonaments d’aquest imponent sistema amb un discurs que, dirigit a l’audiència, permuta, impredictible, de la ràbia a la rebel·lió; contra el sistema, contra el propi mitjà televisiu i, finalment, contra sí mateix, entonant un depriment mea culpa que inclou tot aquell que, bocabadat, es mira i es creu el que la televisió li dóna.

En alguna ressenya llegia fa poc que la pel·lícula pecava de ser poc versemblant, i jo no podia evitar somriure davant la crítica. I és que, tot i la robustesa que els bons actors imprimeixen a alguns dels personatges, Network no està pas pensada per ser una ficció entesa en aquests termes de realitat i versemblança. El punyent missatge conductor transcendeixen una trama que hauria de ser assimilada, més aviat, com una excel·lent caricatura que posa de relleu les nombroses critiques i connotacions implícites, a través d’una deriva argumental molt meditada en aquest sentit. No siguem tan seriosos, senyors. Al cap i a la fi, només és espectacle.

No Comments

Post a Comment