web analytics
Nina Forever
mirem pel·lícules. bevem cervesa. parlem de cinema. bevem més cervesa. mirem més pel·lícules
cinema, pel·lícules, terror, ciència-ficció, sci-fi, horror, cine, fantasia
30153
post-template-default,single,single-post,postid-30153,single-format-standard,stockholm-core-1.0.3,select-theme-ver-5.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,side_area_uncovered,wpb-js-composer js-comp-ver-5.7,vc_responsive
Title Image

Nina Forever

6

Tot i que es faci publicitat de Nina Forever com si fos terror pintat d’humor negre, aquests atributs no s’ajusten gens bé a la pel·lícula. Diria, més aviat, que es tracta d’un drama romàntic carregat de suau erotisme, amb una mica d’horror gore, i més aviat minso en quant a humor de qualsevol color. Si l’hagués d’adscriure a un sol gènere, sens dubte triaria el romàntic. Un romanç embolicat en una sòrdida atmosfera i tacat per litres de sang, efectivament, però que, al capdavall, no depara gairebé cap ensurt. A més a més, explica la típica història d’un noi traumatitzat i carregat de culpa que coneix una noia rareta, s’enamora i intenta deixar enrere els seus problemes. Els dos errors principals del llargmetratge, a part de patir d’alguna interpretació força fluixeta (la del protagonista masculí), i un guió reiteratiu una mica inconsistent, afecten el tema i la història que es vol explicar. Es tracta del problema de sempre: la indecisió. La parella de directors mai es decideixen ni de què va la seva pel·lícula ni quina és la història que desitgen explicar. Pivoten entre dues possibilitats, sense decantar-se per cap d’elles.

Així, el tema unes vegades és cóm de difícil és superar la mort de l’ésser estimat i tornar a començar de zero i, d’altres, canvia radicalment de terç, introduint un storyline més sobrenatural i sòrdid. Pel que fa a la línia narrativa, tan aviat segueix a la jove i complexa protagonista en el seu viacrucis particular, entre la maledicció i el sadomasoquisme, com salta rere el noi, que lluita per recuperar-se de la seva pèrdua, un camí força més convencional i avorrit. Això és fer trampes, nois! Cal prendre una decisió i apostar per un dels dos cavalls. Més quan, retroactivament, escenes com la de la ruptura amb l’anterior parella de la Holly es desaprofiten per introduir l’antecedent que hagués desembocat en el colofó perfecte. Només amb haver escampat el dubte en aquest precís diàleg, dotant la Holly (una Abigail Hardingham polifacètica i tristament desaprofitada) d’ambigüitat, en comptes de definir-la com una nena ximpleta, s’hagués aportat coherència al final. Però, no: els directors aposten més per treballar la línia narrativa més avorrida, introduint prescindibles escenes entre els pares de la noia morta i el pesat del xicot. I tot i que no nego la qualitat dramàtica de les mateixes (sobretot la tensa conversa al restaurant), es fa palès que remen contracorrent  del fil fantàstic del film, molt més satisfactori i original.

Tampoc no espereu un festival de necrofília a la germànica manera, ni embolics còmics zombies. Aquí no hi ha pas res d’això. Tot i així, l’atmosfera malsana, la fantàstica feina amb el maquillatge, algun acudit desviat, i l’embafadora, al mateix temps que anti-eròtica, omnipresència de la Nina (meravellosa Fiona O’Shaughnessy), apunten el que podia haver estat una més que interessant obra de culte. Una pel·lícula de segon visionat, com jo dic, per fer pensar una miqueta al públic mentre s’estremeix entre calfreds.

Tot plegat, Nina Forever es queda, juntament amb la força superior Spring, en un altre fallit intent d’hibridar amor i terror, més proper al primer gènere que al segon. A més a més, frustrant, ja que fa ràbia pensar lo fàcil que hauria estat anar un pas més enllà tunejant una mica el guió. Regular, en definitiva, i tot i que a destacar entre el farratge fantàstic anual. Més que suficient per vigilar de reüll els següents passos artístics dels seus creadors. Ah! I recomanada… per gorehounds melancòlics i sensibles.

1 Comment
  • HotHolly

    17 de Febrer de 2016at11:38 Respon

    He contemplat Nina Forever com una mena de Rebeca índie per joves gore hunts pobres. Una història diametralment diferent, sí. Però en el fons la mateixa

Post a Comment